L'obra

En dies com avui se sent dir que a l'hora de triar alcalde es valora molt la persona. Es vol significar que, més enllà del partit que representa un o altre, el votant té molt en compte les virtuts (o les mancances) del candidat. Per això, les regles generals, en el cas de les eleccions locals, solen presentar excepcions sorprenents. Els votants es mostren capaços de ponderar més enllà de suposades lleialtats o prejudicis. Quan ja s'ha exercit el càrrec hi ha l'avantatge de poder valorar la persona i l'obra. En aquests casos la votació es pot considerar molt informada. Els ajuntaments són la política de proximitat i, com en la cuina, si el producte no és fresc i de mercat el client ho detecta de seguida. Ara bé, recordin que som catalans i que, per tant, les coses no són mai tan fàcils i res és ben bé el que sembla. Vull dir que aquí ens hem especialitzat en algunes cèlebres disquisicions que permeten separar la persona de la seva obra. El cas més clamorós va ser el de Josep Pla i la seva obra literària. Al prosista català més influent de la història no se li va voler atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'argument era que les bases del premi valoraven l'actitud militant en relació amb el catalanisme i coses per l'estil. La decisió era tècnicament comprensible, però al final fa riure que a un pobre diable que ha escrit 40 volums de prosa en català no se'l consideri prou militant de la cosa. Això va arribar a un extrem que provocava situacions delirants. Una persona (ara consellera del govern) n'explica una que va viure en directe. Pla era convidat al dinar d'un casament a l'hotel Almadrava de Roses. També hi havia el president Tarradellas. Pla, amb la salut ja molt fràgil, va arribar tard. La seva entrada va causar un cert rebombori i molta gent va tenir la deferència d'aixecar-se. Els de la taula de la consellera també anàvem a fer el gest, però un del morro fort els ho va impedir: “Quiets! Només entra l'home. No entra pas la seva obra”. País.