Infecció

Catalunya i les malalties exòtiques són velles conegudes. La malària es va eradicar del tot a mitjan segle XX amb un programa de sanejament i eliminació dels mosquits transmissors del paràsit.

Al segle XIX, Catalunya va patir dues onades de febre groga, un virus hemorràgic que no té res a envejar al d'Ebola. La segona onada va ser molt destructiva. Tothom que va poder va fugir de la ciutat. L'herba va tornar a créixer entre les lloses del cèntric carrer Ferran, i l'Audiència es va traslladar a Manresa. La infecció va afectar tota la Mediterrània. La van portar els vaixells que venien de Cuba.

A Catalunya també hem patit la pesta bubònica, la verola, la lepra, el xarampió, la tuberculosi, la febre tifoide i fins a cinc onades de còlera. Moltes d'aquestes malalties han estat importades, perquè el contacte humà i l'intercanvi no són cosa d'ara, sinó tan antics com la humanitat.

Hi ha polítics que acusen els immigrants de ser els responsables de la reaparició d'algunes malalties que semblaven oblidades. Penso que això qui ho hauria de dir és algun epidemiòleg. Els polítics, determinats polítics, millor que callin. Perquè, de tots els milers i milers de catalans que viatgen cada any a països estrangers, no n'hi ha cap que hagi tornat malalt i que, per tant, també pugui transmetre la infecció? Com saben exactament on és l'origen dels rebrots? Han fet un estudi els mateixos que fan enquestes preelectorals?

Hi ha una infecció pitjor que aquestes que preocupen tant una minoria de polítics. Però contra l'estupidesa fins i tot els mateixos déus lluiten inútilment.