Seny i flexibilitat

El govern de l'Estat espanyol està disposat a posar cinc mil milions d'euros per rescatar Portugal i ajudar al país veí a sortir de la crisi i ho fa perquè és la quantitat que li toca pagar com a membre del club europeu. Però en canvi ni Zapatero ni Salgado ni el PSC no volen ni sentir a parlar de pagar els més de mil quatre-cents milions d'euros que reclama Catalunya tot i que serien –i ho saben– diners que ajudarien a sortir de la crisi la comunitat autònoma que és la locomotora del país i, per tant, servirien per tirar endavant amb garanties la tan desitjada recuperació econòmica. Només voldria recordar que el fons de competitivitat que reclama la Generalitat és fruit del nou model de finançament pactat després de la reforma de l'Estatut. I no perdem de vista que l'objectiu d'aquest fons és –o es van comprometre que servís per– compensar i incentivar l'esforç econòmic que fan les comunitats més productives de l'Estat, com ara Catalunya. Però no, en comptes de fer pinya i ser solidaris primer amb els de casa, el govern estatal s'estima més quedar bé amb els de fora. I per fer-ho estira més el braç que la màniga. Quin sentit té? Em pensava que abans que res havíem de procurar ser forts a dins per poder ser competitius a fora. Redreçar-nos i enfortir-nos per encarar i entomar els reptes que vénen. No pensar així i, per tant no actuar en conseqüència, només pot portar a minar la credibilitat com a país de cara precisament a l'exterior. I és un peix que es mossega la cua. Hi ha persones que diuen que pensar d'aquesta manera és demagògia. Ho respecto però jo no ho crec. Segons el DIEC, demagògia vol dir guiar o conduir el poble i no té per què voler obligatòriament fer referència a un discurs enganyós d'aquells que només busquen obtenir  favors i beneficis personals i no col·lectius. Penso que la realitat és prou crua per actuar amb dos dits de front i anar tots a l'una, al marge de partidismes, encara que no tothom ho interpreti de la mateixa manera. Seria bo que els que ens governen ho entenguessin i es limitessin a complir la llei tal com està escrita, i després potser els seria més senzill aplicar les justes mesures que es reclamen insistentment des de Catalunya entre la solidaritat i la competitivitat: el seny i la flexibilitat.