Fora caretes!

El Real Madrid ha quedat ben retratat, i per partida doble. Per haver denunciat jugadors del Barça amb l'evident voluntat que fossin sancionats i no poguessin jugar la final de la Champions i per haver negat que ho havia fet, especialment en el cas de Sergio Busquets. Però han quedat amb el cul a l'aire perquè ha estat la mateixa UEFA la que ho ha desvetllat. Finalment, cap jugador del Barça ha estat sancionat, com es podia esperar d'una justícia esportiva que si hagués creat aquest precedent es posava al damunt la responsabilitat d'estar visionant i interpretant vídeos fins al dia del judici final a la tarda. Després de tants discursos, de tant sentir a dir que el que passa al camp, al camp ha de quedar, és ben curiosa l'actitud del Madrid, o potser ja hem de començar a dir de l'equip en què mana Mourinho. Fora d'això, si l'acusació fos certa, seria reprovable i res no podria justificar el jugador. Però, com va dir Guardiola, el que va passar és una cosa que només saben els dos jugadors i si Busquets ha dit que no ho va dir, té dret a ser cregut.

Tot plegat és un motiu més d'indignació per a la parròquia blanca, que està disposada a creure que una creuada antimadridista d'àmbit universal és la culpable de tots els seus mals. Per als més grans he estat a punt d'escriure una conspiración judeo-masónica, per les evidents connotacions amb el gallec que va fer famosa la frase. Hi ha molts madridistes, certament, que no s'empassen tota aquesta maniobra de propaganda i somnien en un equip que surti al camp a jugar a futbol i derroti el Barça d'aquesta manera. Un equip sense Mourinho, vaja. N'hi ha, però no són pas els que més criden ni els que surten en aquests programes de televisió d'una cadena que no em permeto i que recupero veient els trossets de l'APM.

El Madrid de les èpoques fosques va rebre ajudes de despatx i arbitrals clares. Només cal recuperar entrevistes a jugadors blaugrana d'aquelles èpoques per saber que els 14 anys de passar gana van ser deguts a errors propis del Barça, però també a ajudes extraesportives que va rebre l'equip del règim. Llavors no hi havia gaires testimonis. Que ara que hi ha càmeres de televisió i canals que emeten una i altra vegada les imatges pretenguin fer veure que han patit un robatori, clama al cel. El repertori de puntades de peu i actituds antiesportives dels quatre clàssics clama al cel i per això fa més mal encara que aquell equip que va jugar tan brut es converteixi en denunciant d'un suposat joc antiesportiu per part del Barça. La justícia esportiva els ha posat al seu lloc, però les imatges ja els hi havien posat molt abans.

Però si una cosa ha quedat clara és que el Madrid vol que el Barça perdi la final de la Champions. I que fa el possible perquè sigui així. I això és saníssim i cal dir-ho clarament. És lògic que el Madrid i els seus aficionats vulguin que el gran rival no guanyi la seva quarta copa d'Europa. Com ho és que el Barça, en èpoques passades, volgués el mateix quan el que la jugava era el Madrid. Als aficionats blancs, als diaris madridistes i als suposats mitjans imparcials (per allò de ser públics i espanyols) el que els demana el cos és que el Barça perdi. Perfecte! Fora caretes! Que es deixin de punyetes d'allò de l'equipo español que tant els agrada. L'única cosa que han de fer és no demanar el contrari quan el que jugui sigui el Madrid o la selección. Que s'oblidin de los nuestros. I que el 28 tornin a tenir una gran decepció.