Elegits per la sort

L'endemà de les eleccions municipals fa de bon recordar que durant quasi tres segles la tria dels regidors de moltes ciutats catalano-aragoneses es feia per mitjà de la sort. El mètode era anomenat insaculació, mot en desús que ara fins i tot sembla tenir un significat impropi, però que vol dir introduir papers en un sac i treure'ls a l'atzar.

A Saragossa, a Ciutat de Mallorca, a Vic, a Girona i a molts altres municipis es va implantar a mitjan segle XV aquest sistema, estudiat a fons pel medievalista Santiago Sobrequés. El règim electoral de consells oberts o assemblees generals de veïns va ser substituït durant el segle XIV per uns consells restringits que van derivar, segons l'historiador, en “una oligarquia escandalosa”. Per tal de neutralitzar-la, es va implantar la insaculació. Era un nen innocent el qui cada primer de gener treia d'un sac o d'un gibrell els noms dels que haurien de regir la ciutat durant un any. El procediment comportava uns rituals complicadíssims, impossibles de resumir en aquesta columna.

És evident que aquest sistema anul·lava la lliure voluntat dels electors. Malgrat tot, va durar fins que va ser abolit per Felip V. Sobrequés, tot i considerar-lo un mal menor, en destaca alguns avantatges: impedia el domini de les oligarquies locals, feia impossible l'adulteració dels resultats i blindava les llibertats municipals enfront del creixent absolutisme monàrquic. L'historiador, que va escriure això en ple franquisme, va introduir-hi un comentari irònic: “Hi ha procediments molt més expeditius per designar les magistratures municipals”. Tant de bo durant aquells anys negres haguéssim pogut elegir els edils per mitjà de la sort! Però ara en tenim una altra, de sort: la de poder-ho fer lliurement i per voluntat pròpia. Els qui ahir es van abstenir d'exercir el seu dret potser no van valorar prou el privilegi que suposa no haver de treure els noms d'un sac sinó poder-los posar personalment en una urna.