La fi de l'esquerra calabresa

Hi ha castanyes electorals que provoquen una sensació gairebé audible. Un pataplaf sonor que deixa bocabadat l'espectador davant del vol inesperat d'un el plat de nata. Diumenge el plat de nata es va estampar a la cara d'Esquerra i ara regalima pel pam de nas que ha quedat als republicans en ciutats com Girona, Lleida i Tarragona, on, poca broma, han quedat fora de l'Ajuntament. No hi ha dubte que aquests resultats recullen la nefasta deriva del partit en l'àmbit nacional, tant pel que fa a la direcció de l'olla de grills interna com a l'erràtic pas pel govern català. A les zones urbanes el vot en clau general té més pes que l'estrictament local, i això explica la desfeta. En canvi, entrant al detall territorial es veu que ERC manté força el tipus com a tercera força en regidors. En vots, tot i que comicis diferents fan de mal comparar, ha quedat per sobre dels obtinguts el 28-N. Amb aquestes dades es pot deduir que el valor que pugui conservar ERC el manté gràcies a la feina de militants i dirigents locals que continuen generant certa confiança entre els convilatans. Molts alcaldes i regidors que han aguantat estoicament, atònits i avergonyits, el bocamollisme compulsiu, els tics cada cop més sectaris i la pura incompetència que ha caracteritzat, amb comptades excepcions, la cúpula d'Esquerra. Els resultats de diumenge marquen el camí. Avui l'independentisme dorm en braços de CiU, i el son serà llarg. D'esquerra catalana, ara mateix ni n'hi ha ni se n'espera. Per tant, tot apunta que ERC, des d'un republicanisme cívic i heterogeni, serà municipalista o no serà. I Calàbria? És la terra on habiten els calabresos.