Si la barqueta es tomba...

A partir d'ara hi ha uns quants ajuntaments més –Mataró, l'Hospitalet o Olot per citar-ne tres– a part dels que fins ara Plataforma per Catalunya (PxC) ja hi tenia representació –Vic, el Vendrell, Manlleu…– que hauran de saltar a corda amb els acòlits de Josep Anglada. Aquest partit ha fet del discurs xenòfob el seu principal actiu per passar de 17 a 67 regidors. I van agafar aquest joc tan tradicional, el de saltar a corda, per il·lustrar –amb molt mal gust– el vídeo de la seva campanya electoral. Ara, però, veig que és un símil idoni per la situació que viuran molts consistoris catalans. Quan el pròxim 11 de juny la corda de la legislatura es comenci a balancejar per sota les cames dels diferents partits i vagi agafant ritme fins a passar-los per sobre els caps, tots hauran d'anar entrant a saltar, hauran de tocar de peus a terra, hauran d'anar alerta de no topar amb els companys d'una banda i de l'altra però també hauran d'aprendre a fer equilibris, vulguin o no, perquè si fan un salt mal fet o a destemps no podran evitar que se'ls entortolligui la corda entre les cames i caure eliminats del joc democràtic. Tot això mentre els acompanya la cantarella que des de fora de la corda va fent: “Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por. Alça la corda enlaire i fes un saltiró”. Els regidors de tots els altres partits en els ajuntaments on hi ha presència de Plataforma s'han afanyat a dir que no hi haurà ni pactes ni votacions conjuntes amb els regidors d'Anglada. Fer política és pactar i la política municipal precisament necessita de pactes moltes vegades contra natura però sovint providencials per tirar endavant projectes vitals pel progrés d'un poble o una ciutat. I, de debò, ens volen fer creure que si no necessiten els vots de PxC no miraran cap a una altra banda per evitar que la barca no s'enfonsi? Com deia el catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subirats, s'han de detectar les circumstàncies que han fet possible que una formació d'aquestes característiques aparegués i resoldre-les perquè tal com va emergir torni allà d'on va sortir. El que no es pot fer és ni tancar els ulls ni assumir directament les propostes que fa Plataforma, sinó afrontar-ho i intentar donar resposta perquè no podem permetre que la barqueta es tombi.