Un ordre de valors

Ho he dit moltes vegades, però deixeu-m'ho repetir. Cada diari és un món. Sense necessitat de fer estudis de fons, els lectors endevinen de seguida si aquell producte que té a les mans és el que li va o no. Encara que posats al quiosc, un al costat de l'altre, s'assemblen molt, les diferències, per sort, són abismals. En cada diari hi juga la ideologia, l'estil, les formes de presentar el producte. Els que som més grans sí que hem viscut una llarga època en què podíem anar al quiosc i agafar el primer diari que ens queia a les mans, perquè tots eren gairebé iguals. Només hi havia diferències de matís i una gran capacitat per colar alguna informació o opinió sense que el censor de torn se n'adonés, cosa de debò molt difícil, perquè aquests senyors, que deurien cobrar molt bé, no se la volien jugar i per tant in dubiis, cop de llapis vermell. Les notícies estatals i internacionals s'havien de pouar només de les agències oficials, que feien la tasca de censura. M'agrada explicar-ho perquè a casa nostra ja hi ha molta gent que no ho ha viscut i no ho sap. Bé, tornem al que deia. Ara els diaris són absolutament diferents i cadascun d'ells té una personalitat pròpia. Els articles d'opinió són diferents, n'hi ha per a tots els gustos i tendències.

Si analitzem concretament El Punt, que és el que a mi em pertoca, tothom sap que és un diari comarcal, o sigui, que dóna preferència a les notícies de casa nostra, les més properes. Les portades no enganyen. Si mirem diaris com El País, La Vanguardia, el mateix El Periódico en la gran majoria de les seves edicions la notícia més destacada de portada és o de món o d'Espanya. Tot i que també donen joc a les informacions més locals. Per a El Punt ha de ser una notícia molt i molt important de fora de casa per donar-la com a preferent. Tinc al davant 10 diaris dels darrers dies, en tots el titular més gran de portada és d'un tema local o comarcal. La veritat és que a mi sempre m'ha agradat aquest tipus de diari, ja que les notícies més destacades de fora, Espanya, món, ja me les han donat a darrera hora, quan mirava la tele o escoltava la ràdio, abans d'anar a dormir. Tot i que també cada vegada hi ha més emissores de ràdio i de televisió que s'ocupen de la informació local i comarcal.

Crec que la teoria –s'hi pot estar d'acord o no, només faltaria– és ben clara des del primer dia que va sortir El Punt al carrer. Som un diari comarcal i volem ser-ho. A l'hora de la veritat, però, les teories a vegades se'n van en orris i no es troba el punt just. I poso un exemple. El dia 12 de maig passat, els diaris estatals van destacar a tota plana el terratrèmol de Llorca, que va ocasionar una desena de morts, prop de 300 ferits i molts desperfectes als edificis de la població. Quan vaig anar a dormir ja m'havia assabentat de la notícia i l'endemà vaig repassar la portada d'El Punt, edició de comarques gironines, i no la vaig veure enlloc. Vaig anar a l'interior del diari i sí que hi era i ben explicada. El mateix li va passar a una lectora, Ampar, que em va enviar un correu electrònic, molt curt però molt clar, en què em deia textualment: “M'agradaria saber com trien les notícies a El Punt perquè un terratrèmol a Múrcia, que ha provocat com a mínim 8 morts, no tingui espai a la portada d'avui. Encara que hagi passat en el país veí crec que és prou important”. I tant que ho és, i els responsables del diari m'ho han reconegut ras i curt: “Ens vàrem equivocar”, em diu el director, en Miquel Riera. Cert que era un d'aquells dies que les notícies de casa nostra donaven per més d'una portada. I hi havia un tema gran, que tots esperàvem, el Barça havia guanyat la lliga el dia abans. Però res no justifica que no sortís un títol a portada, tractant-se d'un terratrèmol que es va produir a cinc-cents quilòmetres de casa nostra i que a més havia ocasionat morts, ferits i enormes destrosses. Haig de dir que la resta de les edicions del diari el terratrèmol van sortir amb un títol a portada, en totes. I, doncs, per què no a la de Girona? Senzillament perquè cada edició és independent pel que fa a les portades de les altres i és el director de cada edició, conjuntament amb els responsables, el que decideix quines notícies es destaquen a portada. Només em resta dir a l'Ampar que té tota la raó, la van vessar i ben vessar. I sense voler posar el dit a la llaga, haig de reconèixer que ha passat alguna altra vegada. Per tant, no n'hi ha prou de reconèixer l'error sinó que hi ha d'haver propòsit d'esmena, com deien abans els capellans.

I deixeu-me acabar fent una petita valoració del tractament de les eleccions municipals, que acaben de celebrar-se. No he rebut ni una sola queixa, ni de lectors particulars ni de partits polítics ni de grups. Sabeu què vol dir això?, doncs que s'ha fet bé, jo diria que molt bé. Rarament s'escriu per felicitar i ho entenc. Altra feina té la gent. I és que s'ha fet un esforç titànic, ens hem pogut assabentar del que deien i pensaven els candidats, i després hem vist unes treballades anàlisis dels resultats. Aquí sí que la comarcalitat ha triomfat.