Mladic

Els més joves no deuen saber ni quina cara fas, però als que vam seguir la televisiva guerra dels Balcans, el teu rostre de males puces i el teu nom són gairebé la personificació del mal. Als anys noranta vas ser el capitost militar i responsable de les grans matances de civils a Bòsnia. Per això eres actualment el criminal de guerra més buscat, fins al punt d'hipotecar l'entrada de Sèrbia a la UE.

Ara t'han enxampat, Ratko Mladic, i aviat començarà un d'aquells judicis rituals i plens de sopor del tribunal de l'Haia. Desfilaran davant nostre, altra vegada, els horrors i les barbaritats del conflicte de l'ex-Iugoslàvia, comesos sovint amb una fredor que treu la son. I esperem que la fredor, aquella indiferència absoluta que mostraves davant les vides d'altri, també et passarà factura. Si hi ha sort, no et moriràs abans d'hora, i et podran condemnar en ferm. Això no farà ressuscitar les víctimes, però farà renéixer la confiança en la justícia humana. La impunitat perdrà crèdit i el passat dormirà una mica més tranquil.

El que no tinc tan clar és que la teva detenció ajudi a revisar els crims de guerra més impunes de tota la història contemporània, els de la guerra civil i del franquisme. De males bèsties amb cara agra i orfes de somriure n'hem tingut una colla. Difunts i algun de viu. I no hi ha manera, tu. Alguna cosa no hem fet bé. Fins i tot al Tercer Món les responsabilitats criminals se les prenen més
seriosament. Tu que en saps, Mladic, tens alguna idea? Algú té alguna idea? Potser que fem alguna
cosa.