Equilibri

Fa alguns milers d'anys, la població humana, aquesta que ara està a punt d'arribar als 7.000 milions, era només de 2.000 individus. Vivien a l'Àfrica i van estar a punt de morir tots. Això, com és obvi, no va succeir. Per dos motius. Primer: perquè malgrat que les condicions de vida eren molt difícils els éssers humans van saber equilibrar l'individualisme i la cooperació. Segon: perquè van marxar d'aquell territori que s'havia tornat hostil a causa del canvi climàtic que viu la Terra cíclicament, hi hagi intervenció humana o no. És a dir, que l'emigració també és en la base de la nostra supervivència com a espècie.

Aquesta imatge retrospectiva em ve al cap sempre que apareix algú que assenyala els immigrants com a font de tots els mals. És molt fàcil culpar el que ha arribat l'últim de totes les desgràcies. Fàcil i agraït perquè ens estalvia haver de pensar.

L'estadística, com qualsevol ciència, és molt valuosa quan la toquen mans expertes, no els aprenents de bruixot que fan que els números diguin allò que ells volen que diguin.

Bé, doncs sospito que aquest és el cas. I si un deixa caure el missatge adequat en el lloc oportú, com pot ser un barri amb molt d'atur i delinqüència, no cal perdre's de vista per saber quin serà el resultat. Ja tinc prou edat per saber que les solucions polítiques col·lectives són l'avantsala dels grans desastres de la història.

He escrit al principi que la humanitat es va salvar perquè va saber equilibrar l'individualisme i la cooperació. L'últim que necessitem ara és que els venedors de solucions fàcils vinguin a fer trencadissa.