Revoltes pacífiques modèliques

Tenint en compte les peripècies, per dir-ho d'una manera suau, que han de passar els gironins que fan servir habitualment la línia Portbou-Barcelona, és sorprenent que no hagin muntat una revolució en tots els sentits de la paraula i es conformin amb revoltes pacífiques com la mocadorada que van començar dilluns contra els retards. Qui més qui menys ha patit algun retard o alguna avaria, i fins i tot es pot arribar a acceptar que la perfecció absoluta no existeix. Però que no existeixi no vol dir que no s'hagi de buscar. Des de fa temps Renfe ha deixat de fer-ho i el recull d'incidències que pateixen els usuaris n'és un bon exemple. Uns usuaris que fins ara han demostrat tenir molta i molta paciència perquè d'altres en la seva situació ja haurien llançat la tovallola i enviat a pastar fang el tren i tot el que l'acompanya. Però ells no, ells insisteixen a continuar utilitzant aquest servei públic i reclamant que sigui de qualitat. Ben mirat, no fan res més que seguir les recomanacions de l'administració, que aprofita sempre que pot per animar a fer més ús del transport públic. Però resulta que mentre uns –els ciutadans– compleixen el seu deure, els altres –els responsables de Renfe–, no. És digne d'elogi la fe, la persistència i la insistència d'aquests usuaris que es neguen a rendir-se. I a més de ser digna d'elogi, la seva actitud pot ser un model a seguir perquè, malgrat els greuges les seves protestes, s'han mantingut sempre dins uns paràmetres de correcció. És cert que alguna vegada han aturat algun tren i que això no deu haver agradat tothom. Però es pot considerar una anècdota al costat de la desinformació, la falta d'atenció, la discriminació respecte dels usuaris d'altres línies a l'hora de ser recompensats pels retards, el fred o la calor que han de patir i el fet de quedar-se tancat en un lavabo sense alarma per avisar ningú.