Abidal

Tu potser no ho hauries volgut, però la natura és traïdora i no pregunta, més aviat ataca aquell que li sembla. I el teu periple personal, amb un càncer de fetge als trenta anys, ho demostra. El cas és que, desitjat o no, el teu infortuni t'ha convertit en l'heroi d'aquest Barça de quatre barres, quatre copes i quatre colors de pell. O més ben dit, són els teus companys els que t'han erigit en símbol del triomf. Ells ho han volgut, de forma expressa Carles Puyol que t'ha cedit el privilegi de recollir el trofeu.

Després han vingut les abraçades, entre les quals les teves eren les més cotitzades; l'himne cantussejat en els teus llavis, les teves paraules, un torrent d'emocions i de generositats per part dels companys. Aquest club és tan triomfant que es pot permetre el luxe de robar protagonisme als astres de sempre, els que marquen gols, per donar-te'n a tu, un defensa que ha marcat tants gols com dits tens a la mà –i encara te'n sobren–.

Si el Barça és més que un club tu, Éric Abidal, ets més que un jugador. Ets l'encarnació del patiment, de l'esforç, de la superació i de la lluita. No és gens casual que l'atzar t'hagi triat a tu, musulmà i negre per qui no ho hagi notat. I catalanoparlant d'adopció, també. Ni cinquanta campanyes milionàries aconseguirien el que has aconseguit tu en unes hores. Dir ben alt i clar que nosaltres no ens rendim, que no renunciem a res, que estem disposats a combatre per continuar vius. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.