Pactes i papus

Hi ha una entrada en el diari de Joan Fuster (la de 28.X.1952) que va bé de rellegir-se en períodes tant electorals com postelectorals:

“La vertadera Història d'un poble seria [...] la de les seves pors [...] Cada època ha patit la seva modalitat de por, específica i matisada, més o menys intensa, més o menys extensa. I convindria esbrinar-la, definir-la, encara que només sigui a base d'hipòtesis o de suposicions [...]”.

Passades ja les eleccions amb l'esbombada de papus corresponents a càrrec de tothom qui, en realitat, no és sinó papu dels altres, podem ara entretenir-nos observant com continua el joc: el d'anar a l'encalç, ja que no del vot, sí del pacte, sempre tot hiperbolitzant o minimitzant papus.

Hi fa de detonant l'article del 24 de maig (en no cal dir quin diari) d'un “polític i escriptor” en hores baixes, el qual retreu al PSC-PSOE d'haver “tornat a regalar el país a CiU”. Home, doncs no pas més regal que el del partit del tal líder venent per dues vegades consecutives el govern de la Generalitat als coreligionaris locals dels Guerra, Ibarra, Roldán, etcètera. Papu per papu, potser millor la dreta dretaneta nostrada que la pseudoesquerra piha dels zeñoritoh, no?

I a propòsit d'aquests últims, sempre cridant que vindrà el llop del PP: prou que s'hi entenen ells ara per ara al País Basc, oi? Quina expectativa no coven els uns i els altres de poder arribar semblantment a fer-ho al Principat!

Per cert, la coalició indefectiblement més votada en aquest, tan catalaneta i nacionalista ella, amb quina alegria no pacta ara amb els botxins de tot vestigi de catalanitat al País Valencià i a les Illes!

I amb els de la xenofòbia explícita i monotemàtica, no s'ho farà ningú mal només sigui a l'hora de muntar algun ajuntamentet (o ajuntamentàs)?

En lloc d'esventar pors i de silenciar interessos, la funció pública hauria de fer el contrari: ignorar aquelles i gestionar aquests. Que prou motius d'acolloniment té la ciutadania per altres bandes.