La tàctica del mesell
Els polítics en diuen tacticisme, i es veu que és una cosa molt lletja però que practiquen sovint. El tacticisme fa que un socialista a Madrid cregui que la Generalitat no passa les tisores amb la contundència que cal alhora que un socialista aquí afirma que la tisorada no és admissible. Vegin: Joaquim Nadal diu que CiU imposa les seves xifres, mentre que la ministra Elena Salgado diu que s'han de complir els objectius de reducció del dèficit públic i que no pot ser que la Generalitat s'hi posi de gropa. I no es pot negar que el govern de l'Estat predica amb l'exemple, perquè aquest 2011 ja s'estalvia els 1.400 milions del fons de competitivitat, mesura que el PSC acata perquè no deu tenir costos socials. Doncs d'això se'n diu tacticisme perquè aferrar-se a l'aritmètica i negar-se a posar-hi el coll com recomana Antoni Castells, que precisament va ser el seu darrer conseller d'Economia, empeny CiU cap al PP i de retruc –diuen– els deixa la campanya electoral muntada: cartell, eslògan, tot. Contra la retallada. Contra l'aliança CiU-PP. Però, que no eren precisament aquests, els eslògans i el cartell que van deixar el PSC a un pas de l'abisme a les eleccions municipals d'aquests ajuntaments que encara ni s'han constituït? Que no van arrasar CiU aquí i el PP allà? Tan aviat es perd la memòria? En diuen tacticisme, però en realitat només vol dir que són mesells.