L'estat de dret
Shakespeare posava en boca de Cromwell la frase que, si el mateix diable baixés a la terra, se li aplicaria la llei com a qualsevol altre, perquè aquesta és la garantia de la nostra llibertat. Les regles del joc democràtic que ara es deixen com un drap brut a les places del país, se sustenten en la igualtat de tots davant la llei i en l'aplicació de les normes per a tothom, sense cap altra diferenciació que les que la mateixa norma s'imposi.
Aquests mesos s'ha polemitzat sobre la il·legalització, ara sí i ara no, de partits polítics idèntics; o la inaplicació, a segons qui sí i a segons qui no, de normes d'acampada lliure a les ciutats; o que, depèn de qui ets, se't jutja amb més rapidesa que a qualsevol desgraciat; o que, quan convé el contrari, les causes judicials caduquen per als intocables sense que a ningú li caigui el pèl. Des d'aquell històric “la justicia es un cachondeo” del qui llavors era l'alcalde de Jerez de la Frontera, Pedro Pacheco, no ha deixat de créixer la impressió que aquí la llei, als jutjats i a les administracions, no és igual per a tothom, que tenir poder és indispensable per prosperar.
A casa nostra és impensable que els responsables del desfici econòmic que ens les està fent passar canutes, vagin a parar a la presó com sí que ha passat a Islàndia. Molta feina, se'ls ha girat, als indignats; ens han embargat la nostra llibertat.
