La gestió de promeses

A la pregunta que Josep Cuní va etzibar al conseller d'Economia dimarts en el seu programa sobre si els catalans hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, Mas-Colell va respondre taxativament que si de cas l'administració catalana ha gastat per sobre dels ingressos que ha disposat, però no pas per sobre de les seves possibilitats, ja que hi ha una part important d'aquestes “possibilitats” que ni veiem. Això no ho diu un esbiaixat i radical ciutadà en una tertúlia de cafè. Ho diu el titular d'Economia del govern de CiU en l'entrevista per valorar els pressupostos de la Generalitat que acaba d'entregar al Parlament per mirar d'aprovar-los, amb una retallada global del 10% respecte a l'any anterior posant en perill molts serveis socials essencials de l'estat del benestar dels catalans. Ho diu algú que té tota la informació i que té capacitat de prendre decisions polítiques sobre l'economia d'aquest país. Si ara hem descobert que el dèficit fiscal és el problema, perquè estem fent un pressupost que posa a la picota el país i no disposem de tots els nostres recursos? Ja sé que CiU va prometre en campanya que afrontaria el tema, però ens diuen que primer toca esperar a veure què passa a Madrid amb Zapatero. I si Rajoy treu majoria absoluta quan toqui? I mentrestant? Ens hem d'estrènyer el cinturó mentre la resta van grassos amb el nostre esforç fiscal. Les promeses són per complir-les, però hi ha situacions de crisi excepcionals en què alguns compromisos, com frenar l'espoli fiscal, no poden esperar, i d'altres, com suprimir impostos a les rendes més altes, sí que s'haurien de poder retardar.