‘C'est fini'

Ja li tenim el peu al coll. El curs s'acaba. Dues setmanes i mitja, i c'est fini, per sort, perquè ja fa dies que als patis hi toca molt el sol. A la majoria de programes de ràdio i de tele s'afanyen a convidar dermatòlegs i oncòlegs que alerten del perill de les exposicions al sol i donen uns consells que sembla que avui dia tothom ha de tenir molt presents. En canvi, la majoria dels nens i les nenes segueixen estant als patis de les escoles, a sota el sol i sense protecció, a les hores de radiació més forta, de dotze a tres si fa no fa, que és la franja que els professionals de la pell demanen sempre de no prendre'l per prevenir futurs danys, perquè està comprovat que la pell té memòria. Què voleu que us digui: quan passo al migdia per un d'aquests patis de ciment sense arbres em vénen tots els mals.

De cara al curs que ve, sé que hem de tenir els llibres folrats i la maleta a punt el 12 de setembre, però encara no m'ha quedat clar a quina hora plegaran. Sóc una gran partidària que la mainada no estigui tantes hores a l'escola. Menys presència i més resultats, com s'hauria de fer a les empreses: més hores no vol dir fer més feina, al contrari. Per tant, que les classes s'acabin a les quatre o a dos quarts de cinc em sembla en teoria una bona mesura, perquè a fora de l'escola també hi ha vida, i la mainada ha d'aprendre a viure-la, i això vol temps. Però a la pràctica, de moment, la mesura agreujarà el problema de la majoria de pares i mares, que pleguen de la feina dues o tres o quatre o cinc hores més tard que els seus fills de l'escola. Com ho farem? ¿Més hores de cangur i d'activitats extraescolars? Tot això són diners, i de l'abús de les extraescolars ja en parlarem un altre dia. ¿Més feina per als avis i àvies? L'ideal és que els pares i les mares fóssim a casa a una hora raonable i tinguéssim temps per fer coses amb els fills o bé no fer res i simplement estar-hi. Algú ha de ser el primer a moure fitxa: potser tindrem sort i aquest projecte de canvi d'horari a les escoles propiciarà un canvi profund d'horaris de la societat i d'usos dels temps que fa anys que, sobretot les dones, reclamem per tenir una vida plena.