Opinió

LA COLUMNA

El Motel, un niu

Dilluns es presenta a Figueres un llibre que no solament és deliciós, nítid i saborós sinó necessari. I jo encara hi afegiria més: imprescindible. Miquel Berga, company de fatigues d'aquesta columna (i que cada diumenge ve a ocupar el lloc que jo habito provisionalment cada dissabte) ha escrit i coordinat el que ell mateix anomena un “llibre coral”, en commemoració dels 50 anys de vida de l'hotel Empordà de Figueres. Aquestes Històries del Motel, editades per Ara, compleixen quatre funcions bàsiques: entretenir, informar, alliçonar i retre homenatge. La prosa de Berga llisca amb sobrietat i ironia, i s'ajunta amb la de tres cuiners excepcionals (Adrià, Arzak i Roca) que deixen constància de l'amistat i ofereixen un tribut a la trajectòria històrica d'un puntal, d'una catedral de la gastronomia del país. Adrià, per exemple, escriu: “Espero que, en ocasió dels cinquanta anys del Motel, recuperem el que va representar aquell punt d'inflexió de la cuina catalana d'avantguarda”. Tots tres reconeixen la importància enorme de la figura de Josep Mercader i la continuïtat creativa que la família, personificada en Jaume Subirós, va saber infondre al restaurant després de la mort sobtada del fundador. Al cor també s'hi afegeixen un crític tan exigent com Colman Andrews; un poeta que sap cuinar, com Narcís Comadira; un anònim que parla en nom de tots els comensals que han trepitjat el noble espai del Motel, i el mateix Subirós, amb un relat suculent, la “petita història” d'una recepta. La figura del senyor Pla plana per tot el volum: hi és present de la mà de Berga, que sap confegir amb elegància els retrats de les figures cabdals, però també de tots aquells que han treballat al restaurant en aquests cinquanta anys, dels que hi són i dels que ens han deixat. El llibre informa d'aquesta història i alliçona sobre llur transcendència i ret l'homenatge que, per a mi, es concreta en unes paraules de Comadira. Quan parla d'un plat exuberant de caça i pesca, diu: “L'autèntic niu és el Motel”, allà on els amics busquen i troben “l'escalf del cos i, cada any més, el de l'ànima”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.