Converses de sobretaula
No ha trigat a saber-se, ja que no hi ha sopar que es pugui amagar. Més si el sopar és a la Casa dels Canonges i els comensals es diuen Mas, Rubalcaba i Duran. Segur, un àpat de gala i una conversa sucosa, curiosament celebrada el 25 de maig, la vigília d'immolar Carme Chacón a l'ara del sacrifici, i sense altres testimonis que el servei de taula, prou prudent per no aixecar la llebre. S'endevina que de la sessió nocturna el millor fou la sobretaula, on s'abordaren qüestions d'alta política.
No hi ha res gratuït i un bon convidat sempre ha de portar les postres o un bon acord polític. Talment, Pérez Rubalcaba necessita temps per consolidar la seva alternativa i, en la necessitat, els nacionalistes convergents li poden donar aire. És segur que Artur Mas es comprometé a mantenir l'estabilitat del govern central i tots refermaren la bona disposició a entendre's, fent de les columnes del deure i haver una forma d'assegurar la bona relació. El vicepresident i candidat socialista sap el que vol i on ha de treballar el propi futur i, en la nova empresa, li cal una bona relació amb la Generalitat catalana. En determinats cercles ben informats es diu que les postres aportades pel convidat podien ser el desbloquejament dels mil quatre-cents cinquanta milions que el govern central deu a Catalunya del fons de competitivitat. Finalment, un sopar del qual tots sortiren més amics.
Com tantes altres vegades, l'afer del sopar ha servit per constatar la poca consideració del PSOE vers els companys del PSC. Rubalcaba es desplaça a Barcelona i es reuneix amb la cúpula de CiU i ni tan sols informa els socialistes catalans. El govern central trepitja territori i prescindeix dels teòrics germans catalans, segurs que no representen gaire res en la seva estratègia. Amb un PSC desaparegut en combat, fent oposició a Catalunya més per esma que per convenciment, Rubalcaba sap que no calen explicacions per negociar amb els adversaris. A la sobretaula de la Casa dels Canonges, Mas i Duran foren prudents ja que, com Salomé, podien demanar fins i tot el cap de la direcció federal socialista i el dirigent madrileny els hi hauria donat amb safata de plata.
