Fukushima i TV3

Demà, Dia Mundial del Medi Ambient, un teixit d'organitzacions antinuclears es manifestaran a Barcelona per reclamar el tancament de les centrals d'Ascó i Vandellòs. És una bona ocasió per reivindicar amb urgència un debat democràtic sobre el futur d'aquesta font d'energia i una informació contrastada sobre aquesta qüestió. Ha quedat palès, com ja va succeir a Three Mile Island (Pennsilvània, 1979) i Txernòbil (Ucraïna, 1986), i ara Fukushima, que la informació electronuclear segueix patint una greu manipulació.

El lobby atòmic ha mostrat un cop més la seva connivència amb els poders polítics i mediàtics. La companyia elèctrica de Tòquio (Tepco) està ocultant la terrible contaminació emesa per la fusió dels nuclis de tres reactors de Fukushima Daiichi i els efectes de la pol·lució del plutoni 239 del reactor número 3, alimentat pel combustible mixt d'urani i plutoni (MOX) importat de França.

Els verins radioactius en forma dels isòtops de cesi, iode i estronci, entre d'altres, estan infectant les terres, l'aigua i l'atmosfera, i estenent-se fins a la capital nipona i el Pacífic. El núvol plana sobre Europa en dosis baixes, com ho va fer el de Txernòbil fa vint-i-cinc anys.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), però, declarant durant setmanes que la contaminació no és preocupant, s'ha fet còmplice d'aquest engany universal i oculta el seu conveni amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) signat el 1959. L'OMS té a Ginebra únicament quatre experts en radioprotecció, i no pot emetre cap comunicat sense el vistiplau d'aquest organisme de les Nacions Unides.

Les societats atòmiques podrien anar contra els drets humans en amagar fins a límits intolerables els efectes sobre les persones dels elements radioactius emesos en els tres accidents més greus produïts en centrals nuclears.

Aquesta desvalorització de la tragèdia global per objectius comercials, ha afectat també els mitjans públics, molt especialment TV3.

Com a periodista que vaig analitzar la informació donada durant els accidents de Three Mile Island i Txernòbil, he de manifestar la meva consternació pels criteris de TV3 sobre els efectes de les fuites de Fukushima.

Hem pogut visualitzar un domini absolut de les opinions de tècnics i científics vinculats directament o indirectament a la indústria electronuclear. Entre les nombroses aberracions escoltades destacaria la d'un professor de la UPC (dels deu experts pronuclears entrevistats durant el mes de març) que declarà al Telenotícies Migdia del 29 de març que la pol·lució del plutoni 239 acabaria diluïda en l'immens oceà, quan els manuals de física nuclear expliquen que la inhalació d'una milionèsima de gram de plutoni és mortal per als éssers vius. I que el seu període de semidesintegració és de 24.390 anys!

L'altra crítica que faig és a determinats tertulians que solen opinar sobre tot sense ser especialistes de quasi res. És lamentable escoltar les seves reflexions sobre l'energia nuclear i com menystenen la base documentada del moviment antinuclear.

Els aspectes polítics, ètics i econòmics de la catàstrofe japonesa han quedat marginats dels debats televisius. És com si es tractés de protegir les futures inversions del sector electronuclear de les conseqüències de Fukushima.

Crec, sincerament, que TV3 ha fracassat en la informació electronuclear des de l'incendi de Vandellòs I, el 18 d'octubre de 1989. Em temo que aquesta deficiència, per dir-ho en paraules suaus, revela la colossal indefensió que els catalans tenim davant dels monopolis energètics que dominen la nostra vida quotidiana.

He de confessar, però, als lectors que no hi veig una alternativa possible en el marc polític actual que no sigui recomanar les webs dels experts en el tema sense lligams amb la indústria de l'àtom. Per exemple: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear www.energiasostenible.org. Comprovareu la diferència.