Alertes

És digne d'estudi el comportament diferenciat dels consumidors davant les sospites –justificades o no, però igualment alarmants– sobre la insalubritat dels aliments. Quan des d'Hamburg van assenyalar els cogombres andalusos com a origen de la infecció d'E.coli, no només van quedar paralitzades les exportacions d'aquesta cucurbitàcia a Alemanya i a altres països europeus, sinó que en el mercat espanyol tampoc no se'n venia ni una. La reacció era lògica –amb l'extens assortiment de menjars que hi ha, no val la pena arriscar-se encara que et jurin que l'alarma és injustificada–, el que no és lògic és que quan l'alerta-rumor va deixar de centrar-se en els cogombres i es va estendre a qualsevol verdura o hortalissa, els consumidors d'aquí van continuar sense menjar cogombres però van mantenir el consum de tomates, enciams i cebes. El lògic, si et creies l'alarma, era fer com els russos i aparcar tot el que tingués pinta de verd regat, però no: continuava la por al menjar descartat i no se n'agafava als nous presumptes.

Ara diuen –com en els episodis anteriors, sense cap prova científica concloent– que el bacteri rebentaronyons era en brots de soja conreats prop d'Hamburg, i la gent respira tranquil·la, perquè deu pensar que els països del nord compren menjar als del sud però que a l'inrevés no passa. Els venedors d'aquesta llet de soja que tant s'està posant de moda estan d'enhorabona per l'estranya aplicació del principi de prudència alimentària: segueixo els consells dels alemanys sobre un producte fins i tot quan reconeixen que s'han equivocat; els ignoro quan n'assenyalen un altre. Si parlessin de soja espanyola, ja estaríem demanant tallats amb llet de puput.