Xarampió

El xarampió, una infecció contra la qual hi ha vacuna, rebrota al nostre país. Fins a finals d'abril se'n van registrar 137 casos, una quantitat que és lluny dels 7.022 casos del 1989, però igualment preocupant. Al darrere d'aquest rebrot d'una malaltia que al nostre país es volia eradicar l'any 2000, hi ha dos grups de persones: el primer, famílies on tot és un campi qui pugui; i el segon, famílies que no vacunen els fills per raons d'estil de vida.

Un dels arguments de convicció que utilitza aquest segon grup és un article que va publicar The Lancet el 1998, escrit pel doctor Andrew Wakefield, segons el qual la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) estava relacionada amb casos d'autisme. The Lancet va retirar l'article quan va descobrir que era un frau.

N'hi ha que asseguren que l'estudi va ser censurat per les pressions de les farmacèutiques. Ja trobava jo a faltar la mà de Spectra en aquesta història. Si algunes famílies poden permetre's no vacunar els fills, és perquè tots els infants del seu entorn sí que ho estan. El risc d'infectar-se, doncs, tendeix a zero. Però no és zero, tal com demostra el rebrot dels últims temps. I hi ha un fet pitjor: els infants són un grup de risc. Propaguen les infeccions amb facilitat. També als seus pares i avis, si és que no es van vacunar o han perdut la memòria immunitària.

Però sovint la història s'acaba com a Andalusia, quan un jutge obliga les famílies a vacunar per raons de salut pública.

Si la verola, amb una mortalitat d'almenys el 25%, estigués circulant, l'actitud d'aquestes famílies seria la mateixa?