Les noves tecnologies, una oportunitat per al català

Ningú pot qüesti­o­nar que el con­junt de la civi­lit­zació està en un moment clau pel que fa a la intro­ducció i nor­ma­lit­zació de l'ús de les noves tec­no­lo­gies (TIC) en tots els àmbits. Vivim un moment de pro­fund canvi tec­nològic que té diver­ses con­seqüències: l'aug­ment de la frac­tura entre els que acce­dei­xen i els que no acce­dei­xen a la tec­no­lo­gia; l'abisme entre els ano­me­nats «nadius digi­tals» –els que han nas­cut quan la tec­no­lo­gia ja for­mava part de l'entorn– i els «immi­grants», que són la majo­ria perquè la soci­e­tat està enve­llida; can­vien els pro­ces­sos de comu­ni­cació inter­per­so­nal; es trans­for­men els mit­jans de pro­ducció, fins al punt de fer caure eco­no­mies sen­ce­res, etc. En aquest com­pli­cat con­text és on la tec­no­lo­gia pica a la porta de l'ense­nya­ment i demana tenir-hi el seu lloc. Aquests dies s'ha com­pro­vat com la intro­ducció de lli­bres digi­tals a les aules obre –per manca d'expli­ca­ci­ons clares, cal dir-ho– un gran inter­ro­gant entre els docents: pri­mer, perquè s'hau­ran de reci­clar i, després, perquè la uni­ver­sa­lit­zació de la tec­no­lo­gia amenaça els idi­o­mes en posició més feble; en el nos­tre cas, el català. Edu­cació ha des­men­tit que el català surti per­ju­di­cat amb la intro­ducció d'uns lli­bres que per­me­ten que l'estu­di­ant tin­gui accés als conei­xe­ments en tres idi­o­mes (català, cas­tellà i anglès). La Gene­ra­li­tat afirma que tute­larà el procés perquè el català no perdi pis­to­nada. Això és el que cal dema­nar al govern. Encara més, la intro­ducció de les TIC ha de ser una opor­tu­ni­tat per a la llen­gua. Les hem de fer ser­vir per nor­ma­lit­zar més ràpida­ment l'idi­oma, per exem­ple, entre el col·lec­tiu de nou­vin­guts. Les noves tec­no­lo­gies, ben usa­des, són una gran eina d'auto­a­pre­nen­tatge.