Efectes col·laterals

La memorable nit que el Barça (demostrant les seves millors destreses futbolístiques) va guanyar la Champions jo la vaig passar tranquil·lament a casa. Potser perquè estava un xic esterrossada de la ruta muntanyenca que havia fet durant el dia i potser per la mandra que em feia recórrer els espais públics ensopegant amb gent disfressada, exaltada i desbocada que brama missatges incoherents, t'abraça, et petoneja i et baveja la cara encara que no et conegui. Diuen els científics (almenys així ho vaig veure en un reportatge) que aquesta eufòria provocada per una secreció d'oxitocina és molt beneficiosa i fa reduir molt les visites al psiquiatres, cada cop que el Barça guanya. També vaig evitar el risc que (com m'ha passat algun cop) escamots d'exaltats t'interceptin el cotxe i el comencin a sacsejar fins gairebé tombar-lo. També em vaig estalviar els cops de clàxon ensordidors i haver d'esquivar automòbils, amb els ocupants amb el cos fora de les finestres, fent ziga-zagues i animalades diverses, que aquells dia són tolerades i un altre dia enviarien el conductor al jutjat empaperat per un delicte contra la seguretat del trànsit, com a mínim.

Bé, l'endemà de tot això que jo no vaig veure personalment però que es va produir, vaig poder llegir el comunicat dels Mossos sobre la seva actuació durant la celebració del títol de la Champions a Barcelona. Apuntaven que 50.000 persones (una bona colla) s'havien concentrat a la ciutat i que els Mossos havien detingut 84 persones (més tard el nombre es va incrementar fins superar de llarg el centenar) per desordres públics, atemptats... i que 37 mossos (al final també en van ser més) havien resultat ferits. En principi, eren unes dades policials com unes altres. Però el més sorprenent del comunicat públic oficial era el paràgraf final on es deia textualment: «El dispositiu de seguretat ha garantit una celebració ordenada. Cal destacar la normalitat i el civisme amb què ha transcorregut la celebració, que s'ha desenvolupat sense incidents destacables durant la major part de la nit i matinada per part de la majoria dels assistents». Ostres!! Ho troben normal. Malament rai si trobem que una escabetxada d'aquest calibre indica normalitat i civisme. Sense comptar els danys a botigues i estris urbans causats per les destrosses, imagineu-vos només la feinada i despesa que va suposar la paperassa de les diligències policials, l'assistència lletrada i posada a disposició judicial dels detinguts, l'assistència mèdica dels policies ferits, més els dies que estaran de baixa... Sembla que l'oxitocina estalvia en psiquiatria, però els danys col·laterals són costosos.