‘Stuckateur'

Què hi ha en una paraula? La pobra Julieta, filla d'un Capulet i enfervorida d'amor pel seu Romeu, s'ho preguntava plena d'angúnia. Si a una rosa li canviéssim el nom encara seria una rosa i faria la mateixa olor. I, doncs, per què és el cognom de Romeo –un Montagú– i no pas la seva persona el que fa il·lícit el seu amor? Julieta intueix que el nom sí que fa la cosa. Què hi ha en una paraula? A vegades, un destí, la clau entre la vida i la mort. En l'atzar d'una paraula hi ha l'anècdota fundacional de les narratives de Semprún per confrontar i elaborar literàriament l'experiència dels camps d'extermini. Si va sobreviure, explica Semprún, va ser gràcies a un petit canvi de paraula. Quan el funcionari del registre d'entrada al camp de Buchenwald va sentir que aquell jovenet d'ulls intensos responia “estudiant” quan li demanava l'ofici, el nazi va decidir posar-hi Stuckateur (estucador). En l'organització infernal dels camps l'ofici d'estudiant menava directament als forns crematoris. Un estucador, en canvi, era un animal de treball potencialment útil. A un dels escriptors europeus més admirats del segle XX li va salvar la vida un anònim buròcrata que li va donar un ofici com cal: estucador. Els buròcrates no són robots, sovint tenen opinió. Sense conseqüències ni de bon tros tan tràgiques, fa pensar en Joan Brossa que quan va anar a fer-se el DNI i li van preguntar l'ofici va dir, amb tota naturalitat, “poeta”. Al funcionari del govern civil franquista aquella paraula li devia sonar massa perillosa i va posar-hi “paleta”, que era una manera menys complicada de guanyar-se la vida. Semprún, després d'un llarg viatge, ha mort. En la perspectiva de la política catalana, em sembla que val la pena recordar que el 1995 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi. ¿Què deu haver passat en aquest país que la idea que a un madrileny, ministre de Cultura d'un govern socialista, se'l distingeixi amb la Creu de Sant Jordi sembli, ara, una paradoxa inversemblant?