No em portis maletes

En temps d'escassetat de recursos per a la cultura, és bo que valorem la feina que han fet i fan tantes institucions sorgides de la societat civil. En molts pobles els ateneus o centres catòlics han fet modestament de TNC o de Lliure. Per exemple al meu poble, a Vila-seca, a l'escenari del Centre, a més de sarsuela, Pastorets i la puntaire, s'hi va poder veure una de les primeres representacions de l'M-7 Catalonia, la recuperació d'Els Joglars, després de la fugida de Boadella. I a més de Ditirambo, o del meu mateix cosí Esteve, que feia dramatúrgies experimentals duent la veu per camins insondables, també s'hi feia teatre de tresillo, i s'hi fa bon teatre d'aficionats, amb Ibsen o Puig i Ferrater. De l'època tresillo, Assumpta Gonzàlez era l'autora més representada. Gairebé cada quinze dies amb una obra diferent. L'arxiu teatral Santos, al carrer Balmes de Barcelona, nodria de jocs amb el text mecanografiat per cada un dels personatges, i els decorats dels germans Salvadó feien la resta. Una de les més celebrades va ser: Arribaré a les 7... mort. De fet, arribaré a les 7 a l'Estació del Nord. M'hi ha fet pensar aquest lladre contorsionista, enxampat en plena ruta Girona-Estació del Nord. Impressionant. Un home de metre vuitanta, entaforat en una maleta de 90x50 cm. I que un cop al portaequipatges, i amb l'autobús en marxa, es dedicava a robar en les altres maletes. Aquest home de la maleta, com el músic de Ramon Solsona, o del camioner de les Maletes perdudes, de Jordi Puntí, o de l'assassí de La maleta sarda, de Margarida Aritzeta, té molts plecs, una veritable personalitat flexible. Digne de la fantàstica colla de gimnastes, i contorsionistes xinesos de Port Aventura. Digne de les pel·lícules d'atracaments perfectes. És clar que per comptes de joies o quadres, el lladre, conxorxat via mòbil amb un còmplice que feia el trajecte com a passatger, robava ordinadors portàtils. Ja devia saber que Ensenyament estalviaria per aquest cantó. El cas és que els han enxampat veient que un home parlava amb una maleta. De tresillo! Valdrà més viatjar sense equipatge, fora risc de perdre'l, que te'l prenguin, o que t'hi robin. I entonar la cançó de Sisa: No em portis maletes. Tot plegat, melodramàtic.