L'efecte papallona
Totes les realitats es mouen per la seva dinàmica i fins els mateixos protagonistes poden arribar a creure en la pròpia capacitat de decisió, independent i al marge del grup o organització que els embolcalla. Pura fal·làcia, quan els interessos d'un comú s'imposen als personals i els generals als del petit col·lectiu. És l'efecte papallona, quan res és gratuït i l'aleteig del lepidòpter en un racó de món influeix sobre els vents de llunyanes contrades. Més, doncs, si s'han d'aprovar pressupostos generals o governs supramunicipals, que poden decidir, per activa o per passiva, alcaldies o pactes municipals.
Em crec, i fins i tot en tinc un testimoni proper, que Ferran Falcó a Badalona, Victòria Forns a Tarragona o Benet Jané al Vendrell estaven plenament legitimats a decidir la forma de govern de les seves ciutats, amb plena independència del referent nacional que els aixopluga. Cada ciutat té una dinàmica pròpia i els resultats electorals cal atribuir-los a claus locals, que els candidats poden avaluar amb més coneixement de causa que els agents externs a la població; i també és bo defensar l'autonomia local, com a forma més directa de respecte a l'elector, i aprofundir en el dret democràtic. Tot, perfecte. Però la realitat és més capritxosa i els aparells polítics poc donats a deixar-se dominar per emocions. Així, els acords de govern a Badalona, Tarragona i el Vendrell han estat anunciats des de Barcelona i s'han entortolligat amb pactes a la Diputació barcelonina o amb desbloquejos del pressupost de la Generalitat de Catalunya. Encara, amb repartiments de prebendes que fan a tots contents i on cap direcció general surt excessivament derrotada, malgrat que alguns militants locals es puguin sentir poc acomboiats.
Falcó, Forns i Jané podran dir el que vulguin i segur que Artur Mas i Oriol Pujol els han escoltat atentament, però els freds aparells de partit ni tan sols han tingut l'elegància de dissimular la capacitat de decidir per sobre de l'autonomia local. Talment, als forts vents de l'est els preocupa poc l'aleteig, constant i esforçat, de la papallona, encara que aquesta hagi de volar cap a la immolació.
