i ara què, urbanita?
Fatxes, fatxendes i facinerosos
No hi ha res més divertit que mirar-se una tertúlia de periodistes i altres plumífers amb vel·leïtats intel·lectuals i observar com coincideixen en la defensa de les injustícies del sistema. Poden divergir en l'opció més o menys edulcorada, però sempre sorgeixen amatents en la defensa de la porra, la visera i els privilegis. Suposo que per aquest motiu els contracten, però un dels errors del periodisme actual és la manca d'esperit crític, que acaba convertint-nos tots plegats en la veu de l'amo, com aquell gosset que escoltava un gramòfon del logo musical històric. Aquests dies que tants s'encaparraven a denunciar els defectes dels acampats, m'han importunat els comentaris d'alguns companys joves, a qui segueixo. Un argumentava l'apropiació de l'espai públic, com si en algun moment hagués estat prohibida l'entrada a ningú o s'haguessin vedat les places. Un altre refutava l'operativitat de la policia, que precisament en el moment de “netejar” no va estar a l'altura de les circumstàncies i va sobreactuar per acabar-se retirant de manera llastimosa, digui el que digui el conseller. Esperem que no s'hagin de trobar en situacions més complexes perquè el que vam veure no va ser gens edificant. Afers tan lògics com que els nois protestin han derivat en una lletania d'afectats des de les tribunes. Només qui no té cor li poden molestar que les queixes dels joves. Esperem que la protesta dels indignats no sigui absorbida per les organitzacions de l'esquerra, putrefactes després d'haver tingut el poder absolut durant anys.
Maragall va ser el primer a abandonar el partit que l'havia dut a la presidència de la Generalitat abans de fer-se una estrella dels media. Les notícies que ens arriben dels Carod i Benach també fa pensar en la incapacitat de redimir-se dels dirigents “progressistes”. I després dels fatxes i els fatxendes, no perdrem el temps esmentant notícies lamentables sobre el tercer grup, els facinerosos. Si ens despistem, el PP els beatificarà. Ora pro nobis.