Tossa abans d'Ava Gardner

El 1934 és l'any de Tossa de Mar. Al petit poble pescador on s'havia “de baixar amb ternals”, com deien llavors per explicar els difícils accessos, hi arriben dues figures que tindran una enorme transcendència. D'una banda, Nancy Johnstone, que, amb el seu marit Archie, periodista escocès, hi construeixen un hotel que promocionen entre els intel·lectuals britànics. De l'altra, el pintor jueu d'origen rus Marc Chagall, que va batejar el poble com “el paradís blau” i hi va deixar una pintura, titulada El violinista celeste, que actualment és la joia de la corona del museu de la vila.

De l'estada dels Johnstone van néixer dues obres literàries d'èxit a la Gran Bretanya i els Estats Units –Hotel in Spain i Hotel in Flight–, de les quals s'havia perdut la pista. Finalment, Miquel Berga les ha localitzat, traduït i aplegat en un únic volum, Un hotel a la costa, i ens ha estat possible reconèixer l'estil amè, irònic, precís i detallista de la Nancy i tenir un document extraordinari sobre la vida a Tossa en una època certament convulsa entre les dues grans guerres europees.

Que la peça de Chagall era un puntal per a la promoció de la vila ho van entendre fa molts anys el llavors alcalde Sebastià Coris i els seus col·laboradors. A mitjans dels anys setanta es va fer una exposició d'homenatge al pintor i es va editar un cartell que reproduïa l'obra. Per comunicar-li, un petit grup de tossencs es van desplaçar a Sant Paul de Vence, amb l'alcalde al davant. Coris, Figueras, Anson i Lleonard, que formaven l'ambaixada, permeteren que els acompanyés com a cronista i fotògraf. En vaig fer algunes ressenyes al diari Tele/Exprés. Aquella visita va generar després un intercanvi amable de cartes entre l'alcalde i el pintor, que va durar fins a la seva mort.

La setmana passada el Museu de Tossa va inaugurar una petita sala dedicada al pintor. La presideix, naturalment, El violinista celeste i l'acompanyen els documents, cartells i testimonis de l'agraïment tossenc al seu il·lustre visitant. També una litografia, la darrera que va fer Chagall, que l'antic alcalde ha regalat al museu juntament amb la correspondència. La sala inaugurada va ser del tot insuficient per a la gent que hi va anar, de manera que la majoria es va dispersar pels espais adjacents i fins i tot el concert de violí que oferí Maria Quatrecases es va haver de fer en una sala més àmplia. L'alcaldessa expressà l'agraïment del poble per la generosa donació de l'amic Sebastià.

A mi em va convidar l'Anson, per encàrrec del mateix Coris. Però l'Anson no va ser al museu aquell dia. Amb en Mario Zucchitello, amic comú, visitàrem l'exposició que Bonaventura Anson té a la galeria Joan Planellas: el món del mar i la seva gent, en escultura.