Cuní

Te'n vas a TV8, la cadena insígnia del grup Godó a Catalunya. D'alguna manera, el teu fitxatge obeeix a una estratègia de marca per competir des del món privat amb mitjans normalitzats, ben finançats i ben proveïts de professionals reconeguts. Primer es va fer amb èxit a RAC1, després la versió en català de La Vanguardia i ara algú s'ha començat a prendre seriosament la televisió. És obvi que l'objectiu és esgarrapar alguna cosa de les audiències colossals de TV3.

Tothom ha vist clares les intencions empresarials, que no només són legítimes sinó que poden ajudar a consolidar la presència de la llengua pròpia a la petita pantalla. Potser es desperten una mica tard i jugant amb trumfos que avui dia ja són segurs, però suposo que és l'estil de la casa. El que no s'ha entès tant és la teva opció professional, Josep Cuní; has acceptat el que sembla un triple salt mortal quan et podies haver eternitzat a qualsevol raconet de prestigi o franja horària de la televisió pública.

Coneixent la teva trajectòria, em costa pensar que tot es pugui reduir a una qüestió de butxaca. La impressió és que, pels motius que siguin, havies esgotat els reptes. I has triat, com ja havies fet algun altre cop, reinventar-te i redecorar la teva feina. Se't pot recriminar, amb més o menys raó, coses com ara la teva omnipresència i el teu punt inquisitorial. Però el que no se't pot negar és la facilitat que tens per canviar la pell com les serps. I això és, al capdavall, el que et fa ben viu: la renovació. Enhorabona per aquest amor al risc.