Estiu crucial a l'ACB

Mentre baixa el teló de la lliga de bàsquet, per a l'ACB se n'alça un altre tan o més important que el de la competició: el de la inajornable refundació de l'associació de clubs, que necessita amb urgència reinventar-se per aturar una caiguda lliure que situa a les portes de l'abisme aquella organització modèlica en la qual molts esports s'emmirallaven. Des del model de gestió fins al sistema de competició, toca redefinir-ho tot, començant per la rebaixa o la supressió del pressupost mínim de 3,5 milions d'euros per als clubs. En temps de crisi és insostenible que un club pugui quadrar un pressupost inferior adaptat a les seves possibilitats i la patronal li exigeixi que estiri més el braç que la màniga. És una de les pedres angulars que cal revocar per fugir de la trista realitat actual, amb els clubs de la lliga dividits en tres tipus: els que es troben en llei concursal o prop d'entrar-hi, els que viuen de les administracions públiques (model que no és el de l'esport català però que per contrast és un greuge per als nostres clubs), i el Barça i el Madrid, de llarg els dos equips més deficitaris de l'ACB. El quart model, el del club de bàsquet que viu sobretot dels recursos que genera, és avui un model inexistent. Per fer-lo real, cal afinar en la gestió col·lectiva i en la de cada club, però també cal recuperar l'interès per una competició que ha anat a menys i que acusa molt més del que es pensava la hipoteca de tenir les places d'Eurolliga preconcedides. No té cap sentit que hi hagi més passió en la cursa de la primera volta per ser a la copa que en la de la segona per ser al play-off i que l'impacte mediàtic el tingui la segona competició. Potser és l'hora d'invertir-ho, amb un nou format de copa i traslladant la final a vuit a final de curs perquè resolgui la lliga. En qualsevol cas, segur que és l'hora de trobar solucions. El bàsquet no pot esperar més i en aquest estiu crucial l'ACB s'hi juga el futur dels seus clubs.