Soja, salut i economia

Els perspicaços gestors alemanys de la informació referent a la greu intoxicació per la soca d'Escherichia coli O104 han, per fi, absolt els cogombres i les hortalisses de l'acusació de ser-ne els causants. Ara la Unió Europea, amb els nostres impostos, indemnitzarà, de manera insuficient, els pagesos que han hagut de malbaratar o llençar, amb la consegüent contaminació ambiental, vegetals frescos que no es podien aprofitar. I no sembla que es demanin responsabilitats a les autoritats alemanyes que, per por de picar-s'hi els dits, van informar de manera precipitada i maldestra, atribuint l'origen de la intoxicació a uns cogombres d'Andalusia i, per extensió, a d'altres hortalisses de diferents orígens. Així anem.

Sembla que el vehicle dels bacteris causants del mal és soja germinada. La soja, o soia, és un dels aliments més importants de l'actualitat per a persones i per a animals. És un llegum ja cultivat a la Xina tres mil anys abans de Crist, que va arribar a Europa i a Amèrica a finals del segle XVIII. Els primers vaixells amb soja desembarcaren a Londres el 1901 i a Hamburg (precisament la zona on hi ha hagut la intoxicació) el 1908. Actualment els Estats Units en són un gran productor i exportador. Com deia Salvador Garcia-Arbós en aquest diari l'any 2007, es pot qualificar la soja com “el vegetal omnipresent”, per la diversitat i versatilitat dels seus usos en alimentació humana i en ramaderia, i ha arribat a esdevenir una autèntica icona de molts naturistes i vegetarians.

Els llegums són aliments d'un interessant valor nutritiu, amb proteïnes d'un valor biològic (sobretot les de soja) que s'acosta força al de les proteïnes animals, que són les més completes. Per això, els castellans, dels llegums en deien la carn dels pobres. La soja destaca pel seu alt contingut proteic i també en greix insaturat (en rigor oli) i, per tant, d'efectes saludables. També porta fibra, minerals i algunes vitamines. Les propietats de la soja i les seves proteïnes fan que se'n puguin obtenir molts derivats: tofu (o formatge de soja), tempeh (formatge fermentat de soja), carns vegetals, salses i altres. La llet o batut de soja, amb un greix interessant i sense colesterol ni lactosa, té un valor nutritiu inferior al de la llet de vaca, però enriquida amb calci i vitamines és útil per als que no la toleren. Els brots de soja s'obtenen per germinació i la seva composició i valor nutritiu és comparable al d'una verdura. Per tot plegat, la soja és un producte ben adient per a la societat opcional.

La soja i les seves proteïnes són ingredients bàsics dels pinsos per a animals. De fet, una de les causes de la malaltia de les vaques boges va ser que es van utilitzar restes de carn d'escorxadors, no adients per a l'alimentació humana, com a font de proteïnes per a pinsos amb l'objectiu d'estalviar soja, de la qual Gran Bretanya n'és depenent. Fins aquí res a dir, però l'obsessió per estalviar costos va fer que es reduís el tractament d'aquestes restes, la qual cosa va propiciar la transmissió dels prions causants de la malaltia al bestiar i a algunes persones.

D'altra banda, la soja va contribuir a la fi de la Guerra Freda i a la caiguda del món soviètic, que no només va ser deguda a la superioritat econòmica i industrial del món occidental, sinó també a la seva superioritat agrícola i ramadera, gràcies, entre altres coses a la disponibilitat de soja. És a dir, el món occidental gaudia d'una sobirania alimentària imperfecta, però superior a la del bloc comunista, que havia desatès històricament l'agricultura per l'obsessió d'una industrialització a qualsevol preu. Faríem bé de tenir això en compte quan pensem en l'agricultura de casa nostra.

A la soja i els seus productes i ingredients se'ls atribueixen, amb fonament, propietats beneficioses (efectes cardiovasculars positius i altres), algunes de les quals (reducció del risc de càncers) cal matisar i no mitificar. Aquest és el cas dels components anomenats fitoestrògens, emprats per pal·liar efectes secundaris de la menopausa. El seu ús no pot ser indiscriminat i sense assessorament, ja que no totes les dones hi responen igual i de manera positiva. També s'han apuntat alguns efectes negatius de la soja (infertilitat masculina i altres) derivats del seu abús. En definitiva, tant a nivell personal com agrícola i ramader, fem un ús raonable de la soja, però evitant, com advertia a l'Avui l'any 2006 l'ecòleg Joandomènec Ros, convertir-nos en un món soiaaddicte, perquè la soja és un bon aliment però no fa miracles.