No és això, no és això....

“No es eso. No es eso”, deia Ortega y Gasset quan va veure la deriva de la República espanyola i, diuen, després de veure un grup de revolucionaris cremant una església. “No és això, companys, no és això”, cantava molts anys més tard Lluís Llach: “Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això”. Ningú no pot voler anul·lar el Parlament de Catalunya sense haver trobat una alternativa millor que ens representi. “La democràcia és el menys colent dels sistemes polítics”, va deixar escrit en Churchill.

L'espectacle viscut dimecres al Parlament de Catalunya hauria de marcar un abans i un després, per als indignats i per a la classe política. Al marge de les incomoditats que va suposar per ses senyories l'entrada del Parlament, perquè, qui més qui menys va passar una mala estona. Vaig entrar al Parc de la Ciutadella amb el diputat socialista Ernest Maragall. L'havia trobat casualment a l'autobús. Va explicar-me que ser una cara coneguda en aquest país és un problema. El dia abans l'havien sacsejat i l'havien insultat i tenia el pressentiment que ho tornarien a fer. No es va equivocar. alguns mal anomenats indignats el van reconèixer. L'insult més lleuger que li van dir va ser “lladre”. Un espectacle penós que ha de fer-nos reflexionar.

Cal més democràcia per no haver d'arribar en aquests extrems. El malestar és creixent i segons els antropòlegs són moltes les persones que ara mateix el que busquen és tenir un enemic al davant per maltractar-lo. Més democràcia vol dir que cal impedir atacs a la classe política com el viscut al Parlament de Catalunya. Més democràcia perquè hi hagi urgentment una llei electoral que permeti llistes obertes, que redueixi càrrecs innecessaris a l'administració, que garanteixi més transparència i la limitació dels mandats. Més i més democràcia per impedir que la classe política sigui un enemic comú per a moltes persones que en els darrers anys han deixat de creure en els que han de representar el país.

El fons del que diuen els indignats no es pot ignorar. Cal trobar portaveus que donin coherència a les seves protestes. Que siguin capaços de presentar-se a les eleccions. I que eliminin els violents que es permeten dir lladre a un diputat sense demostrar-ho.