Joan Puigcercós

Gabriel Ferrater tenia un mal concepte dels polítics: «Són unes males bèsties, encara que n'hi ha uns que són pitjors que els altres: Stalin era pitjor que Trotski, i potser per això aquell va guanyar i a aquest el va fer matar.»

Joan Puigcercós (Ripoll, 1966) es veia pitjor ideòleg que Josep-Lluís Carod-Rovira, i potser per això va guanyar el control d'ERC i el va matar políticament.

La política és una de les feines en què hi ha més professionals sense escrúpols i sense autocrítica. Amb tot i això, no tots els polítics són unes males bèsties.

Val la pena, per exemple, recordar testimonis recents de polítics que van defensar d'una manera admirable les seves idees. Com el de Manuel Gutiérrez Mellado, que, tot i el seu passat franquista, va reaccionar com un ferm demòcrata arriscant la vida negant-se a obeir els colpistes del 23-F. O com el d'Ernest Lluch no volent escorta, tot i que ETA el podia matar.

Carod no va renunciar a tenir escorta en deixar de ser vicepresident i Felip Puig li ha retirat els mossos que el custodiaven. El dia de les eleccions municipals, es va publicar un article de Carod en què indirectament anomenava fills de puta els qui propaguen mentides sobre ell. Poc després es va donar de baixa d'ERC evocant-se més com a cartell dels millors resultats d'ERC del franquisme ençà que com a segon dels decebedors governs de Pasqual Margall i José Montilla.

Vint-i-cinc anys enrere, Carod va tenir la lucidesa d'obrir una via cap a la independència. Puigcercós podria tenir ara la lucidesa de penedir-se de les nefastes disputes amb Carod per personalismes i convèncer-lo que han de demanar perdó públicament junts. Un gest com aquest l'honoraria, tot i que potser en prefereix d'altres, com el de voler continuar controlant el partit a través d'Anna Simó o el d'ordenar que s'esgoti legítimament el recurs per veure si el recompte final de vots permet a ERC entrar al ple de l'Ajuntament de Girona, del qual ha obligat a ajornar la constitució intentant que es doni per bona una papereta d'ERC acompanyada d'una imatge del fundador de l'Opus Dei. «A ERC, hi té cabuda gent de sensibilitats molt diferents i també cristians», ha argumentat Josep Maria Aguirre, fins ara president de la secció local d'ERC a Girona. Els vots nuls no ho són pas, però els camins del Monsenyor Escrivà de Balaguer i els d'ERC són inescrutables.