Pobresa

Les coses s'han posat complicades. La crisi, que semblava que no arribaria mai, s'ha instal·lat com la humitat i el fred una matinada d'hivern: ha anat calant i la tenim al moll de l'os. Les conseqüències per a la macroeconomia són clares: baixada de producció, aturada del sistema econòmic, tancada d'empreses, dèficit de les administracions... El fet és que ha augmentat la pobresa, que són les conseqüències nefastes de la microeconomia del dia a dia. L'informe de Càritas és eloqüent: l'any 2010 va atendre gairebé 80.000 ciutadans a la diòcesi de Tarragona, amb una inversió de gairebé 444.000 euros de l'import de quasi un milió que va girar l'any passat.

La cosa pinta malament. I no parlem de pobresa de l'immigrant, dels col·lectius marginals, sinó d'una pobresa que ha entrat amb força en famílies que fins fa poc vivien d'un o dos salaris de forma digna, pagaven la hipoteca i els préstecs bancaris, anaven de vacances i estaven dins la normalitat. La pobresa no afecta solament els barris marginals i els avis. La pobresa, i no ens n'adonem, la tenim al costat de casa, en el veí i el familiar, el company o l'amic..., i demà ens pot tocar a nosaltres. En aquest bullent clima d'indignació, en què amb raó mirem la classe política, els bancs..., també ens hem de mirar una mica nosaltres mateixos i pensar que canviar la societat és cosa de tots, començant per casa. Pensem globalment, però actuem localment, no?