La bici dels “indignats”
Segueixo el moviment dels “indignats” i llegeixo tots els seus documents i manifestos, el darrer dels quals es titula Mesures urgents per a l'acció, aprovat el 12 de juny de 2011. En temps d'apatia o desinterès general pels afers col·lectius és positiu que hi hagi gent que pensi, discuteixi i proposi alternatives, sense entrar ara en els injustificables fets del dia 15 al parc de la Ciutadella. Llegeixo i rellegeixo els seus textos i no trobo ni una sola vegada escrita la paraula deures. Les “mesures urgents per a l'acció”, per exemple, són 87 propostes agrupades en set apartats que plantegen reformes del sistema polític i econòmic, demanen derogació de lleis (algunes de les quals no existeixen), l'aprovació de noves normes legals (algunes de les quals ja existeixen) i, sobretot, reclamen drets. Els verbs més conjugats són volem, reclamem i exigim aplicats a beques, subsidis, pensions, rendes... i a aspectes més originals, com ara l'autogestió
de les biblioteques o la nacionalització de la indústria farmacèutica.
Tot és més o menys discutible, però una societat democràtica és com una bicicleta que necessita dues rodes, la dels drets i la dels deures i, a més, que algú pedali. La dels deures és la roda de davant. Els “indignats” proposen de moment circular sobre una roda, sense parlar d'obligacions. Seguirem llegint (i pedalant).
