Qui tira la pedra, qui amaga la mà
Dels fets del proppassat dia 15 al parc de la Ciutadella barceloní encara no s'ha dit tot, malgrat que se n'ha parlat a bastament. No és un debat fàcil, ja que en les columnes del deure i l'haver hi ha força coses per comptabilitzar. I tampoc no és tot tan senzill per carregar els neulers a uns o altres, quan les coses no sorgeixen del no-res i no deixen de ser motiu d'indignació col·lectiva. El mateix Stéphane Hessel, autor del pamflet que sosté la indignació reivindicativa, s'ha mostrat contrari a qualsevol agressió, insult o actitud violenta feta amb la coartada de la indignació, tot i reiterar el suport als ciutadans que es manifesten pacíficament davant els dèficits democràtics de la societat. Quan la indignació és al carrer, cal trobar mètodes democràtics que contribueixin al diàleg.
Mai no justificaré els fets de dimecres passat ni cauré en el bonisme de creure en la bona fe dels implicats en el setge al Parlament. La indignació té tota la raó de ser, quan els mileuristes han deixat de ser-ho (avui potser no arriben als sous de sis-cents) i el gran capital exerceix el poder absolut. Però la realitat demostra que als “indignats” els manca un lideratge personal o col·lectiu i que els costa trobar una plataforma reivindicativa que expressi els seus desitjos. Un estrany moviment de protesta recorre la societat occidental i tard o d'hora trobarà formes adequades d'expressar-se. D'altra banda, és indignant que el conseller d'Interior, Felip Puig, parli de “qui tira la pedra i amaga la mà i qui tira la pedra i mou les mans”, convertint el moviment de protesta en una proveta de cultiu de la violència. Tampoc no s'hi val comparar el 15-J amb un 23-F, ni el moviment assembleari amb una colla de malfactors, de la mateixa manera que algun prestigiós professor hauria de vigilar en propagar dubtes sobre les actuacions policials. En una situació de crisi generalitzada, no es poden atiar focs que després s'és incapaç de controlar. És essencial garantir el procés democràtic i les seves formes d'expressió, de la mateixa manera que cal trobar camins de diàleg per evitar la fallida total de la nostra societat. Segur, se'ns gira feina.
