Infecció

Quasi a la mateixa hora que uns quants centenars de persones intentaven bloquejar l'accés dels diputats al Parlament, estava llegint al diari que el president de la patronal CEOE declara obsoleta la pràctica d'apujar els sous d'acord amb l'IPC argüint que no veu cap relació entre el preu dels carburants i les revisions salarials. Al cap d'uns minuts, mentre veia les primeres imatges de les empentes i escridassades que hi havia al parc de la Ciutadella, només se'm va acudir que potser els manifestants s'havien equivocat de porta. Dubto que el màxim representant de l'empresariat espanyol hagi acumulat prou talonaris de descompte en gasolina al Champion per poder-se despreocupar de la puja del petroli, i el suposo prou intel·ligent per saber que el cost de les matèries primeres de la seva pròpia empresa, fins i tot de l'americana que porta, està subjecte a l'encariment del transport. Llavors, per què ha de fer veure que és un ignorant? Quin benefici treu de fer-se passar per estúpid? La seva és una actitud que ara s'estila força: aprofitar el vendaval de la crisi i el desànim perquè fins i tot la imbecil·litat sembli un mal menor, un entreteniment perquè la gent es distregui amb l'ofensa mentre es van liquidant uns quants drets fonamentals conquerits amb esforç (de fet, de tant discutir sobre el boicot parlamentari, qui es recorda que dimecres va ser aprovat el retrocés pressupostari més dràstic de les últimes dècades?). Que els treballadors cobren massa és un dels arguments preferits dels empresaris, però també dels governants, que hi solen afegir un ingredient pervers: fins ara hem estat vivint “per damunt de les nostres possibilitats”. Algú pot explicar-me quina d'aquestes possibilitats m'he perdut? Perquè jo m'he cenyit escrupolosament als estrets marges de les meves, com la immensa majoria de persones, moltes de les quals afronten la proesa de viure-hi fins i tot per sota. Quan els polítics diuen que hem viscut massa bé, de qui parlen? Del president de la patronal, potser, o d'alguns càrrecs públics que han anunciat que es reduiran el sou fins a un 30%, cosa que demostra amb quina indecència han estat cobrant durant anys per damunt de les seves qualitats i de les nostres limitades possibilitats. El tumult de dimecres al Parlament no és pas cap atac a la democràcia, com interessa presentar-lo a molts dels que es poden permetre una rebaixa salarial sense ressentir-se'n gaire, sinó una pujada de febre causada per aquesta infecció lenta, corrosiva i pestilent que el poder ha anat propagant pel país.