No es pot dir amén a tot

Per a Sòcrates no hi havia frau més gran que enganyar els ciutadans fent-se passar, a manca de mèrits, per homes capaços de governar el país. No ho dic jo, ho diu l'historiador Xenofont. Estem parlant de 400 anys abans de Crist. Mireu si n'és d'antic, el frau que ha portat tants ciutadanes i ciutadanes a manifestar públicament la seva indignació. Les tendes de campanya de la plaça de Catalunya tenen, a més, reminiscències bíbliques. Quan Déu va decidir de fer-se home, també va plantar la seva tenda entre nosaltres. I va passar el mateix que està passant ara: “Els seus no el varen reconèixer”. Els nostres polítics tampoc no han reconegut les tendes ni els seus ocupants. Hi han vist un desordre. I ja és això. Els indignats no són sinó un mirall dels mateixos polítics. No van enlloc. Aquest és el principal desordre: caminar sense moure's de lloc. Uns acampen al Parlament i els altres a la plaça de Catalunya. Vés a saber quins són els nostres representants. Quins tenen la majoria al seu favor. Fa de mal dir. Abans dels actes violents de l'altre dia, al parc de la Ciutadella, diria que els de la plaça de Catalunya. Ara no ho sé. La violència no serveix de res, llevat de generar més violència. Desitjo de tot cor que no es repeteixi el penós espectacle de l'altre dia. Pel bé de la mateixa causa, que, en una mesura o altra, és la de tots. Jefferson deia que una mica de rebel·lió de tant en tant és necessària en el món polític. I afegia: ”No menys que les tempestes en el món físic”. Doncs això: ja era hora que algú digués prou. És millor això que no pas la indiferència que semblava presidir-ho tot. Per sort no és així. La gent està indignada. Joves i no tan joves. Hi ha moltes persones de la tercera edat que s'han rejovenit gràcies al fet de poder-se sumar al col·lectiu d'indignats. Quan ja no s'indignin, com deia Gide, aleshores haurà començat la seva vellesa. Això també val per a tots els que “som Església”. I d'una manera especial per als clergues. Estem tan habituats a dir amén que, malgrat que està passant de tot, sembla que no passi res. I a l'Església també hi ha corrupció. I retallades. Només cal veure que del Concili Vaticà II, tot el que en queda és el Vaticà (a seques). I que això no ens indigni és molt poc digne. Hauríem d'aprendre dels indignats a no dir amén a tot.