Sabem qui sou

Fa un mes, el dilema era saber qui hi havia darrere dels “indignats”. Dèiem que difícilment podíem establir diàleg o interlocució amb un moviment sense lideratge o sense portaveu, que no pretenia representar ningú i que feia cartells parlant del pueblo. Ara la cosa és diferent. Ara bloquegen el Parlament el dia de la votació dels pressupostos, perquè els consideren injustos i plens de retallades no avançades en cap programa electoral. O sigui que sí que tenen ideologia: estan en contra de les retallades i són d'esquerres. Com és, doncs, que escullen bloquejar el Parlament? No hi ha esquerra a la cambra? No n'hi ha hagut al govern els últims set anys?

Un desafiament que faig: si tant creuen que el govern actual s'ha saltat el programa electoral fem eleccions ara. Catalanes. M'hi jugo un sopar que els resultats ampliarien encara més la victòria de CiU. I estic segur que la major part de la gent comparteix aquesta sensació: què passa, doncs? Per què aquest bloqueig físic, aquesta violència, aquest menyspreu de l'espai públic i de les institucions? Jo no sé si tindrà a veure amb la constant negativa a acceptar, com a paràmetre de democràcia real, el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Com a mínim és sospitós. I també ho és l'idioma de les pancartes i proclames, i el fet que cap diputat de les Corts espanyoles ha estat empès ni escopit i humiliat: quina casualitat, oi? Tot plegat fa sospitar que hi ha una ideologia al darrere, un intent de forçar la resistència a unes decisions democràtiques d'un govern democràticament escollit. No sortia al programa d'ERC ni del PSC fer els tripartits i no hi va haver manifestacions davant del Tinell reclamant democràcia real. El preu de les decisions es paga a les urnes. No semblen tant voler més democràcia com voler imposar un model, aturar unes decisions que no els agraden. Doncs per aquí no hi hem de passar. Pel bé de la nostra convivència, de les regles del joc civilitzat i viable. I han recorregut a la pitjor arma i han aprofitat el drama de l'atur per provar d'aturar el curs normal de les nostres institucions nacionals. Els havia vist amb simpatia: però ara per mi ja no representen cap col·lectiu de joves aturats o crítics o descontents. Ara representen l'antítesi del que hem construït de bo en aquest país. Feu-los impossible cap altre despropòsit. Ja sabem qui són.