L'endemà del dissabte

El mes de gener d'aquest any, el còmic Ricky Gervais va presentar el lliurament dels premis Globus d'Or a Los Angeles amb un acudit que s'ha fet famós: “Hola i benvinguts, serà una nit de farra i de consum desproporcionat d'alcohol... allò que Charlie Sheen en diu «esmorzar»'.

El consum d'estupefaents i alcohol per part de Sheen és tan notori que un mes després de l'acudit de Gervais va concedir una sèrie d'entrevistes – Youtube n'és ple– en què afirmava que ja no prenia res, per bé que la seva manera erràtica d'expressar-se –en el programa Good morning, America, per exemple, va dir: “El meu cervell... no és d'aquest reialme terrestre”– fa que no sembli curat del tot.

Xavier García Albiol no té, que se sàpiga, cap problema amb les drogues, però sí amb la seva imatge, sent com és l'únic polític amb vel·leïtats racistes –o criptoracistes, per ser precisos– que ha obtingut un càrrec important a Catalunya. El 2007 va fer campanya a Badalona amb un vídeo titulat Siete minutos, un intent de deshumanització dels veïns d'origen marroquí que si s'hagués estrenat fa vuit dècades hauria guanyat fàcilment un dels premis atorgats cada any, aleshores, pel Reichspropagandaleitung regit per doctor Paul Joseph Goebbels. El mes d'abril d'aquest any, García Albiol es va concentrar en la població romanesa de la seva ciutat, i va afirmar que els “amargaria” la vida si “no s'hi adaptaven”. És més, també va afirmar que els gitanos romanesos cometien un 25 per cent dels delictes a Badalona, un índex sospitosament rodó (alhora que ens va assegurar: “no assenyalo ningú pel fet de ser estranger”). L'entrevista que va sortir en aquest diari dimarts passat, però, revela que ara que ha aconseguit el que volia –l'alcaldia de la tercera urbs de Catalunya– està fent mans i mànigues per convèncer tothom que és un home moderat, tot i que sense penedir-se de les coses objectivament perilloses que ha fet en el passat. Exactament com el Charlie Sheen. Amb la diferència que mentre que Sheen s'excita com un nen hiperactiu quan parla –segurament a causa dels estimulants que ha anat prenent durant tants anys– García Albiol fa la impressió d'haver acabat d'ingerir una quantitat ingent de diazepam. Com que –ja ho hem dit– no es droga pas, hem de suposar que aquest tarannà diguem-ne poc despert és del tot natural.