La bíblia nazi

Mentre el cos d'Adolf Hitler era incinerat a la petita esplanada exterior al búnquer de la Cancelleria, a Berlín, al capvespre del 30 d'abril del 1945, un tiratge de dotze milions d'exemplars del Mein Kampf havia aconseguit que el llibre fos present a la majoria de llars alemanyes. Immediatament després, molts ciutadans de l'Alemanya vençuda començaren a cremar aquells exemplars, mentre altres els embolcallaven amb cura i els amagaven al rerefons d'un armari de les golfes o en un sot fet a posta al jardí, ja que aquell llibre que els havia estat regalat i que potser mai no havien llegit feia la sensació de ser “un text delicat i particular” i a més “ningú no sabia què passaria després”, com va dir l'àvia de l'historiador Olaf Simons quan lliurà, a finals dels anys vuitanta, el vell exemplar al seu nét. És a l'octubre del mateix 1945 quan, en el procés de desnazificació, el llibre és formalment prohibit i obligat a retirar de les biblioteques i centres públics i només uns pocs exemplars són guardats sota clau en determinades “cambres dels verins”, reservats als estudiosos i historiadors.

Pocs dies abans del suïcidi de Hitler, les tropes nord-americanes entraren al poble bavarès de Ladsberg i alliberaren el camp d'internament d'aquell indret, junt a l'antiga fortalesa utilitzada molts anys coma presó. És aquest poble el que ostentava el títol de “capital de la joventut” i on les Joventuts Hitlerianes acudien en pelegrinatge, amb les estremidores processons de torxes, per jurar fidelitat al Tercer Reich i al Führer amb la mà posada sobre el Mein Kampf. És a la històrica fortalesa –primer seu de la noblesa, després presó, posteriorment monument i novament presó de criminals nazis– on hi ha la cel·la on el revolucionari de dretes Adolf Hitler complí condemna del “putsch de la cerveseria” (novembre 1923 - desembre 1924), temps que aprofita per escriure la primera part del llibre que conté les bases de la ideologia nazi. A la que fou la residència del criminal, els aliats hi troben l'escenografia de l'adulació: un llit de campanya, una taula sobre la qual hi ha la màquina d'escriure utilitzada pel Führer i un exemplar del llibre, i a la paret, una immensa fotografia del líder. Allà es tancava el cercle i immediatament la fortalesa tornà a convertir-se en residència de nazis més o menys confessos i hi foren executats alguns criminals condemnats a mort.

Quan la primera part del Mein Kampf fou editada, el desembre del 1925, es convertí en un regal de Nadal d'èxit, i pocs mesos després Hitler escrivia la segona part del llibre, publicada el 1928 i dos anys després editada com un sol volum. Primer, els seus detractors el titulaven despectivament “la bíblia nazi”, però l'any 1935, amb el Führer en el poder, Hermann Göring reconverteix l'expressió despectiva en fotografiar-se amb un exemplar fictici del llibre, fet a grans dimensions, sota el lema: “Mein Kampf és la nostra bíblia”. A partir d'aleshores el llibre esdevé imprescindible en qualsevol llar alemanya i els governs municipals el regalen a les parelles que es casen o als joves que acaben els estudis, de tal manera que aviat el popularitzen i el converteixen en referent.

Diu la llegenda que Adolf Hitler, que renuncià a la paga de canceller, visqué dels drets d'autor del llibre, drets que passaren a l'Estat Lliure de Baviera el 1948 –ja que l'autor tenia oficialitzada la residència a Munic–, que, a més, des del Departament de Finances del land vigila la publicació i reproducció de cites a tot el món. Encara, malgrat les prohibicions, el llibre segueix editant-se i avui és un dels més venuts al món àrab, i a Turquia, en el període 2005-2007, hi figura com el llibre més venut. Més de 18 milions –controlats– del Mein Kampf el situen com el tercer llibre més publicat, i potser més llegit, després de la Bíblia i el Quixot. I una sorpresa final: a partir del 31 de desembre del 2015, d'acord amb les actuals lleis europees, el llibre podrà ser publicat arreu, sense censures ni drets d'autor.

Sense haver llegit el text de trista memòria ni pensar fer-ho, la publicació de l'excel·lent treball d'Antoine Vitkine Mein Kampf: historia de un libro (Anagrama 2011) endinsa en el ple coneixement d'un dels llibres fonamentals del segle XX, una peça important contra l'oblit.