El tret per la culata

Ja ho va dir el govern de CiU en prendre possessió de la Generalitat: la situació de les arques catalanes és dramàtica. Ho va dir tant fortament que les oïdes de tot Europa es van veure somogudes davant una aital apreciació. No han pas trigat gaire els senyors que manen la UE a entendre que si Espanya no pot abaixar el dèficit al 3% requerit pel 2013 la culpa serà sobretot de les comunitats autònomes. I emfatitzen que l'important dèficit de Catalunya afecta negativament l'economia de tot l'Estat.

No matisen, els senyors que governen Europa. Què els expliquen a ells de finançaments ni de subtileses com és ara la contribució econòmica que aquesta autonomia fa a l'Estat espanyol. Què els expliquen del repartiment que l'Estat realitza dels diners catalans que deixen la comunitat més avall de la mitjana del conjunt de comunitats?

Per cert, tenen idea que som una nació? Saben, per ventura, que l'Estat central distribueix aquests diners aleatòriament? No en saben res de res. Però, ai las, l'organisme més alt de la nostra nació, el govern de la Generalitat, doncs, ho ha dit ben clar: tenim les arques ben buides.

Gosaria aventurar que aquestes declaracions del govern dels millors han estat, com a mínim, desafortunades. Potser la rica Europa hauria estat al cas de què passava a cadascuna de les autonomies d'aquest exòtic poble anomenat Espanya. Potser s'hauria adonat de què passava a aquest desconegut poble anomenat Catalunya, encara que tothom hagués callat per sempre. Tanmateix mai no podrem eliminar un dubte: amb un elegant silenci, amb una exposició serena dels nombres, ens estalviaríem la injustícia dels europeus?

Governar, entre altres coses, vol dir ser conscient que et trobes en una talaia des de la qual escampes missatges. I malament rai si els missatges que escampem cauen sobre el nostre propi teulat.