Repicar i anar a la processó

Segur que ho han llegit, els ho han explicat o potser ho descobriran avui per primera vegada. Resulta que hi ha algunes parròquies de l'Empordà en què, de manera experimental, la missa de diumenge se celebra sense capellà. La ja anunciada crisis de vocacions i l'envelliment dels rectors, que es jubilen sense ningú que els substitueixi, ho ha precipitat. Per això, el Bisbat de Girona prepara un decret per instaurar, a les parròquies on sigui necessari, les celebracions dominicals sense capellà, que és com s'ha dir. Aquestes celebracions no es poden considerar misses tot i que s'hi llegeixen les lectures, s'hi fan les pregàries habituals i s'hi dóna la comunió, però com que no hi ha consagració no es poden definir com a misses. Amb la formació precisa, els laics faran el paper del senyor rector i oficiaran aquest ritual. D'aquí a poques setmanes el decret ja podria, i mai més ben dit, anar a missa. Ara, se m'acut que potser no els caldria tant de remenament, no troben? En una època d'incertesa i de pors com la que ara ja fa uns quants anys estem vivint per culpa de la crisi, i no només econòmica, en què es reclama la reinstauració d'uns valors perduts, valors que també fa seus l'Església, em sembla que han tornat a demostrar que els falta cintura, massa cenyida per servituds obsoletes i incomprensibles. Ara hauria estat el moment propici per predicar amb l'exemple, arremangar-se i posar-se al costat dels necessitats de veritat i ajudar-los a trobar una solució. En comptes de ser tan exclusius, haurien d'encarar el problema de la falta de capellans. Ser oberts, flexibles i permetre que els capellans es casessin o que s'ordenessin les dones i no haurien d'arribar a aquests extrems de fer missa sense capellà. Què volen fer, repicar i anar a la processó al mateix temps? Està comprovat que també són homes i que no tenen el do de la ubiqüitat. Potser sí que són presents a les xarxes socials i a internet però això no els assegura ni de bon tros connectar amb les necessitats de les persones que viuen en aquest món. En el dia de cada dia estan molt lluny de poder oferir una alternativa real al ciutadà desorientat que busca respostes, comprensió o senzillament que algú l'escolti.