Després de l'estiu, Egipte

Ahir, quan feia cabòries sobre què us proposava avui, ressonaven les paraules del governador del Banc d'Espanya; amb to superb i malcarat, anacrònic i manipulador. I mentre ressonaven, llegia el darrer informe de Càritas, amb un augment esgarrifós de la pobresa crònica, que no només necessita més polítiques socials, sinó valentia en el sector de l'ocupació per oferir oportunitats als exclosos o els qui es troben al límit de l'exclusió, com afortunadament apuntava l'editorial d'El Punt.

Canvio, però, de tema perquè també ahir vaig tenir una hora d'esperança convertida en conversa. El Fòrum Mundial per la Justícia ha convidat la periodista egípcia Shahira Amin; una dona valenta, estrella de la televisió pública, que el passat 3 de febrer va decidir desertar de la feina en senyal de protesta per com el mitjà públic tractava la revolta popular de la plaça Tahrir del Caire.

Els egipcis saben que des d'aquell mes de febrer tenen molta feina a fer, en un país on encara hi ha blocaires a la presó per haver mostrat fotografies de tortures comeses per la policia contra manifestants pacífics. On la corrupció forma part del cos d'aquell animal que han decapitat. On la classe política està afeblida per la tupinada de novembre, que va deixar com a partit únic al congrés el partit de Mubàrak, i els referents són complicats de vertebrar. Però on també les classes desafavorides d'un país ric –a Egipte el 40% de la població viu sota el llindar de la pobresa– ja no tenen por de sortir al carrer a demanar la transformació profunda, del bracet de milers de joves universitaris formats que han decidit passar a l'acció. La conversa amb Amir va ser estimulant. Sentir una dona que tem per la saudització del seu país, però no per permetre que també els Germans Musulmans participin en política; que lloa la feina d'Al Jazeera, a qui a la vegada no considera del tot imparcial per com ha informat de la revolució a Bahrain; que critica el seu govern en funcions per com fa la rosca al règim sirià en la repressió de la revolta. I que a la vegada està convençuda que el món àrab serà capaç d'aconseguir la democràcia, una societat justa i plural. Radicalment plural.