El jubilat confós
Coneixem un jubilat amb sort i intel·ligent. Amb sort pel fet d'estar jubilat i intel·ligent, entre d'altres motius, perquè valora la sort que té d'estar jubilat a hores d'ara. Sembla que quan es retirin els indignats tindran més motius per estar-ho. Ara ja no es diu això d'“estar retirat”, és com si sempre ens mantinguéssim a primera línia de foc. Bé, el jubilat ens deia que fugiria del PP com de la tinya, però que el govern popular ens caurà a sobre, això ja és clar, i que aniria bé guanyar temps. Ell demanaria que s'avancessin les eleccions espanyoles perquè sap que, a hores d'ara si no sempre, el gran capital està tot de part del PP i que no mourà fitxa fins que no canviïn el govern. Serà llavors que, per fer favor a Rajoy, els que en tenen, mouran diner i donaran una mica de vidilla a una economia que ara resta entre morta i enterrada. No sabem què vota, el jubilat. Tot i saber de la condició de pactistes i tractants de CiU i PNB, els considera uns grups entenimentats i no entén per què no deixen caure Zapatero a la primera oportunitat i donem el tema per tancat. La primera oportunitat de fer més evident la soledat del PSOE ha estat la votació del decret de la reforma dels convenis col·lectius, dimecres. Bascos i catalans es van abstenir a canvi d'unes contrapartides pactades a última hora i el nostre jubilat resta confós davant la gràfica dels índexs borsaris i l'estat de l'economia en general.
