Badalona: eleccions i perspectives

Si faig l'esforç intel·lectual de separar-me una mica de l'enorme soroll polític i mediàtic d'aquestes darreres setmanes, així com del mareig d'una llarga campanya electoral, competida com poques, m'atreveixo a proposar les següents reflexions:

Primera: hi ha massa soroll. Ha semblat que en aquestes eleccions ens hi jugàvem valors democràtics essencials, com també la identitat i la supervivència com a poble. Res d'això ha estat realment amenaçat. El que es decidia és qui mana a la plaça de Vila dins del reduït marc de les competències i recursos locals. I tot això entre partits democràtics i en el marc d'una crisi econòmica brutal.

Segona: Badalona, tot i ser sociològicament d'esquerres, ha donat una notable victòria al PP. Certament, el PP ha guanyat amb claredat “en camp contrari”. Multitud de comentaristes, intel·lectuals, mitjans de comunicació, líders polítics i personatges famosos han opinat –la majoria des de la distància i el desconeixement– amb una contundència sorprenent sobre tot el que passava a Badalona i, el que és pitjor, sobre la salut democràtica dels ciutadans. Una mica de modèstia no els aniria malament a molts famosos i famoses que, més que ajudar, senzillament ofenen molta gent, distorsionen la realitat badalonina, molt més complexa, rica i democràtica del que ells i elles presenten.

Tercera: la històrica i extraordinària acumulació d'inversions al centre de la ciutat, que certament ha millorat el capital públic i urbà del centre, no ha tingut la conseqüència, esperada pel govern sortint, de provocar la victòria electoral. Al contrari, des de la perspectiva dels barris s'ha sentit com un greuge, per l'evident desequilibri inversor.

Quarta: la decisió de CiU a Badalona de deixar governar la força més votada és políticament inevitable, democràticament encertada i –sempre segons la meva opinió– èticament irreprotxable.

Cinquena: a l'esquerra badalonina li toca fer una profunda i sincera reflexió que necessàriament ha de comportar una major obertura i connexió amb sensibilitats no incloses en les estructures actuals. Específicament el PSC –encara l'esquerra majoritària– ha de recuperar amb urgència dos aspectes importants: assumir la discrepància interna, deixant de confondre la unitat amb la pau dels cementiris (polítics) i recuperar l'autonomia local, avui abandonada a la minvant però encara potent direcció del carrer Nicaragua a Barcelona. A dia d'avui, i a l'esquerra, hi ha molta més energia política que la que inclouen els partits tradicionals. Massa exclusió, de massa gent, durant massa temps, han portat la situació actual, impossible d'imaginar fa només 10 anys.

Sisena: Badalona té futur. La crisi econòmica és profunda i brutal per a molta gent. Entre tots hem de ser capaços de superar diferències tàctiques i trobar camins per a un nou, sòlid i imprescindible desenvolupament. Cal donar la major importància i recursos a la formació i a la responsabilitat social. Els ciutadans no tenim només drets, sinó també deures amb la nostra comunitat, i aquest “detall” de pedagogia política és avui essencial.

Conclusions: als nous governants: sort i encert en temps difícils, en què hauran de buscar acords per tirar endavant projectes que millorin realment la ciutat. Potser ha arribat el moment de transformar l'autopista i reparar la ferida que la dictadura va deixar a la nostra ciutat, per exemple. Per a l'esquerra: reflexió intensa i obertura als moviments de transformació social, imprescindibles per canviar una situació que ens ofega a tots i, en especial, els més febles. Per acabar: un reconeixement a l'autonomia i dignitat dels ciutadans de Badalona que han fet sentir amb força la seva veu clara, democràtica, digna... i emprenyada.