Sobretaula amb cançons

Diumenge passat me'n vaig acabar de convèncer: no hi ha sobretaula més rodona, completa i festívola que una sobretaula cantada –per als qui ens agrada la música, s'entén–. La Carme Castelló, ensenyant i directora de la Coral Infantil del col·legi Sant Pau de Figueres, es jubilava. Aquesta coral, sota la seva batuta (que no en té), ha batut tots els rècords, i temps ha que ja he perdut el compte dels primers premis de concursos en l'àmbit de Catalunya. Han actuat diverses vegades al Palau de la Música, al Liceu, a Montserrat, a santuaris i temples, a teatres i auditoris... una cosa única i excepcional, ho poden ben creure.

I aquest dia de la multitudinària festa del jubileu, no s'hauria entès que la Carme no cantés a la sobretaula, i que no cantés tothom o quasi tothom. Sortí en Santi Escura (cofundador amb la Carme de la dita coral del Sant Pau) amb el seu acordió, i ja la vam tenir armada. Després, en Pere Puig Grissenberg (el puntal imprescindible de la coral) amb el piano, acompanyà absolutament tot el que se li suggeria, i la cosa es va allargar. Al final, la sensació habitual després d'una bona cantada: alegria encomanadissa, benestar i ufana. La música fa passar estones úniques i la Carme, que la porta tan arrelada, no en podrà pas prescindir, haurà de seguir cantant. Malgrat la jubilació, malgrat les patacades que li ha donat la vida, la música per a ella seguirà sent vida.