Sempre guanyen els mateixos
El mercat, convertit en revàlida
Un any rodó, el de més èxit en la història del club. Només pel detall caldria considerar un èxit aclaparador el debut d'en Rosell en la presidència del Barça. Però aquest és el club dels peròs, dels dits eternament aixecats en la subtilesa d'alguna precisió o de moltes exactituds. Els culers són molt perepunyetes, va amb el tarannà, i en l'aniversari coincideix això tan peculiar del mercat, que és com els exàmens d'antuvi per als estudiants, la manera de saber si passaran curs o rebran l'esbroncada del pare. Ja ens anem coneixent, encara que l'home prefereixi no prodigar-se gaire, i a l'evident carència de reflexos mediàtics i agilitat de llengua, hi afegeix certa tendència a prendre decisions d'aquelles amb càrrega retardada, de les que poden petar tard i a la cara. Com ara el tema de Qatar Foundation, per exemple, agafada primer per al talonari i repensada aviat via drets humans i per les diverses violacions comeses per aquesta gent tan hàbil que, gràcies a la butxaca plena, s'ha aprofitat del Barça a l'hora de dissenyar una rentada d'imatge planetària. A sobre, tirada de preu per als seus estàndards i amb el poc hàbil Rosell manifestant que ha observat que allà la gent «viu molt feliç». Deu ser als hotels de cinc estrelles visitats, afegiríem.
Amb relliscades d'aquesta magnitud, més val que comprin bo, bonic i barat ben de pressa en el mercato. Ningú no entendria que, comprovat el general estat de ruïna a la grega evident en el futbol, el Barça anés ressuscitant morts i balanços arreu com si fos l'únic Rockefeller. A sobre, vaja, veient qui s'asseu a l'altra banda de les negociacions. L'Arsenal amb Cesc, a qui cap culer regalaria ni un educat «bon dia». La família Pozzo, que ha entès això del futbol com la via de guanyar prestigi públic i estendre tentacles europeus, per quedar-nos curts i educats, i la família Roig, que ha posat al mapa el poble de les rajoletes amb molt d'esforç, paciència i astúcia, virtuts que els converteixen en durs negociadors, sabedors del preu de cada euro. Si n'acaben pagant gust i ganes per acontentar en Pep, la credibilitat de la junta caurà en vol lliure. Si ho fan com si, de veritat, els diners sortissin de la seva pròpia butxaca contribuiran a esvair aquest creixent rau-rau generat per decisions que ara viuen temps de revàlida, exàmens de juny.
