La qualitat sempre suma

Encara recordo la cara de satisfacció de Joan Gaspart quan, amb els diners que va pagar el Madrid per la clàusula de Figo, se'n va anar a Londres i en un pim-pam va tornar sense els diners però amb Emmanuel Petit i Marc Overmars. Deu mil milions de pessetes que li van donar, això sí, moltes portades, les que li semblaven necessàries per tapar la marxa d'un jugador carismàtic a l'etern rival. Del resultat de l'operació, parlant de rendiment futbolístic, millor no parlar-ne gaire. Per als que recorden aquella època no és necessari. Per a qui no sàpiga ara mateix qui eren Petit i Overmars, també queda tot dit. En tot cas, aquells deu mil milions de pessetes de l'època que va ingressar ben content l'Arsenal, van servir per demostrar que fitxar ràpidament noms als preus més alts del mercat no és necessàriament sinònim d'encert. Petit i Overmas van passar sense pena ni glòria, més aviat no van aportar gaire res i, en canvi, Figo va fer guanyar títols al Madrid. També és veritat que aquella època post-Núñez va ser una de les més complicades que li ha tocat viure al Barça i que quan parlem de Joan Gaspart hem de pensar que no tota la culpa va ser seva, sinó també de l'herència que va rebre i que va gestionar no pas amb el cap sinó amb el cor blaugrana que ningú dubta que té.

Valgui tota aquesta introducció per deixar clar que aquells que pateixen pel ritme de fitxatges del Barça, haurien d'entendre que els temps són uns altres, la directiva també és una altra i, sobretot, hi ha un altre entrenador. I el que hi ha és un gran equip que acaba d'encadenar la tercera temporada espectacular, guanyant la majoria de títols possibles i fent un futbol meravellós. Un equip al qual molts jugadors voldrien venir. Per tant, temps molt diferents que requereixen també de gestions ben diferents.

Sembla clar que Bojan ja està fora del Barça. Particularment ho lamento perquè és un jugador que sempre ha complert. Quan ha jugat, ha marcat, i aquesta és la funció que s'espera d'un davanter. Però també crec que és just que pugui demostrar amb gols la seva vàlua. Però ara la gent ja no està per Bojan. Ara el debat és qui vindrà fitxat i si es quedarà Thiago.

Anem per parts. Es fitxaran jugadors valuosos per preservar el que és una peça única: l'equip. S'han donat per fets com a fitxatges tres jugadors: Cesc, Alexis Sánchez i Rossi. Podrien venir el tres, certament, però em resisteixo a creure que no hi hagi alguna carta més a jugar, sobretot de jugadors joves. El que és clar és que no vindran al preu que han demanat els seus clubs. Per tant, alguna negociació es podria trencar. Sembla, però, que és l'any de Cesc. Massa gent ho va donar per fet la temporada passada i no va ser així. Pot aportar coses a l'equip? Sí, és inqüestionable que sí. Alexis i/o Rossi tenen un paper clar en l'equip si vénen: suplir Bojan i aportar moltíssima qualitat individual per configurar un atac encara més potent. Però Cesc pot aportar molt més al Barça, al marge dels motius sentimentals. Per fer-ho, al marge de fitxar, és clar, haurà de tenir clar que s'integra a un equip, i que l'equip no girarà al seu voltant. Això ho ha de saber. Els debats de si és compatible amb Thiago, fan recordar el de si Xavi i Iniesta podien jugar junts. Ho recorden? Els bons jugadors poden jugar sempre junts perquè la temporada és molt llarga. Però ara la prioritat és la negociació. El tempo el marca el Barça i, per tant, sembla que alguna cosa s'ha après dels errors del passat.